Lucio Urtubia Jiménez (Cascante, 1931) ha mort als 89 anys a la seva casa de París, que a més de viure s'havia convertit en residència d'Espace Louise-Míchel. Nascut en una família de treballadors de Navarra, vivia a París des de 1954, quan va escapar del magatzem de la companyia quan feia el servei militar i va acabar en la capital francesa. Allí va treballar com a paleta –que va ser el seu ofici durant anys–, es va trobar amb militants de la Fédération Anarchist i va començar a ser tractat amb diversos anarquistes.

Per a aconseguir els diners que li van permetre portar a la revolució, va començar a cometre diversos robatoris en bancs amb els seus camarades i es va donar a conèixer el frau al First National Bank, avui Citibank. Anteriorment com a falsificador, en els últims anys dels 70 va falsificar els xecs de passatger del First National Bank (denominats travelers checks): Va falsificar 8.000 pàgines de 25 xecs de 100 dòlars cadascuna, per un total de vint milions d'euros, totes elles destinades a moviments revolucionaris perquè col·laborin en les seves activitats. Entre 1980 i 1982 va repartir centenars de xecs falsificats a Europa i Amèrica del Sud.

L'acció va portar a Urtubia a la taula de negociació del First National Bank, amb la qual es va veure obligat a negociar, ja que la Policia francesa no va poder fer-se amb les planxes de falsificació de xecs. Encara que va ser processat i acusat de falsedat, el banc va acceptar apartar gran part dels seus càrrecs a canvi de les planxes que es van emprar per a falsificar-ho.

Fins al final ha mort fidel als seus principis, convertint-se en un referent. La seva vida i les seves accions han estat el motiu de documentals, llibres i novel·les gràfiques. No són pocs els discursos i entrevistes que ha donat. Li va parlar a Argia un parell de vegades, la primera en aquesta entrevista amb Amets Arzallus i la segona en aquesta entrevista que va realitzar Sustrai pujol als quatre anys.