El Congrés espanyol aprovarà avui [9 de març] el projecte de llei de la Llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU). Les esmenes aprovades al Senat no han suposat una modificació substancial del projecte aprovat en el Congrés amb anterioritat, excepte per a dotar a les universitats de major flexibilitat i temps per a establir adaptacions de contractació i noves figures. Per tant, el projecte que s'aprovarà és pràcticament el mateix que s'ha tret del congrés.
En opinió de Steillas, no és una llei que satisfaci les necessitats i aspiracions de l'educació pública universitària del País Basc. No preveu ni ofereix instruments per a superar la divisió administrativa entre comunitats i estats. Tampoc és una llei que alliberi les universitats de les dinàmiques mercantilistes i burocratizadoras actuals, encara que en el preàmbul de la llei es pot llegir un altre discurs.
Però, amb tot això, té una sèrie d'aspectes i característiques interessants, apreciables i directament interpel·lades per la Universitat del País Basc i la Universitat Pública de Navarra, així com pel Govern de la Comunitat Autònoma d'Euskadi i de la Comunitat Foral de Navarra.
Així, i amb l'horitzó de l'any 2030, la llei obliga a incrementar el finançament públic de les universitats públiques fins a l'1% del PIB. Actualment el finançament públic del pressupost de la UPV/EHU en la CAPV a penes aconsegueix el 0,4% del PIB. Aquest percentatge ha empitjorat en els últims anys, i el nou Pla Universitari 2023-2026, que s'aprovarà pròximament, no suposa una bona previsió des del punt de vista del finançament públic de la universitat pública. En Nafarroa Garaia, per part seva, l'aportació pública continua sent inferior, situant-se entorn del 0,36% del PIB.
No és una llei que satisfaci les necessitats i expectatives de l'educació pública universitària del País Basc. No és una llei que alliberi les universitats de les dinàmiques mercantilistes i burocratizadoras actuals
El Govern Basc i el Govern de Navarra no poden eludir aquest mandat, que serà el gran repte de les universitats públiques i dels nostres governs en els pròxims anys.
En un altre ordre de coses, la llei també té aspectes positius quant a estructura universitària, governança i professorat (manté estructures de representació i comandament basades en el sufragi, obre el camí per a anar igualant a professors laborals i funcionaris, no exigeix ja ser funcionari per a ser rector, reivindicació de la igualtat de gènere), però també foscos (es manté la condició que la majoria del professorat de les Universitats Públiques sigui funcionari, i l'estructura del Consell Social es manté gairebé en favor d'una representació política i d'una opció més plural).
Quant a l'estructura dels estudis, no es modifica l'estructura dels graus i postgraus, però sí que s'insisteix en la importància dels estudis al llarg de tota la vida i també es fa referència als microcredencials o micrograus com a novetat. En què es materialitzaran aquestes propostes? Dependència incrementada de les empreses o en l'oferta de serveis socials? Aquí també tenim el risc que el mercat decideixi el que la llei i les polítiques públiques no prescriuen o fomentin. D'aquí, entre altres coses, la importància de millorar el finançament de les universitats públiques.
Quant a l'estabilització de la plantilla i sobretot del professorat, es compromet a reduir la contractació temporal fins a un 8%. En aquest número no es tindran en compte els professors adjunts, ni els professors associats de salut. Les mesures d'estabilització es dirigeixen exclusivament als professors associats i permeten transformar les mateixes en contractes indefinits. Aquesta mesura tindrà un impacte limitat en la UPV/EHU, ja que no s'ha produït un excés amb aquesta imatge similar al d'altres universitats espanyoles. No obstant això, no es diu res sobre la situació i precarietat del professorat interí a temps parcial, i la major bossa de precarietat de la nostra universitat és la que corre el risc de perpetuar-se amb la nova categoria de professorat substitut que estableix la llei.
D'aquesta manera, no es modifica l'estructura fonamental de la plantilla, i encara que ara no s'exigeix l'acreditació als professors adjunts, l'estabilització de la plantilla i l'avanç en la trajectòria acadèmica continuaran depenent del sistema burocràtic d'acreditació, amb tota la competència i l'ansietat mútua que això genera en el professorat.
Patxi Azpillaga Goenaga i Nagore Iturrioz López, sindicat Steilas