Al juny, en l'última reunió del comitè d'empresa Euskaragileak, vaig tenir coneixement que el Grup Elay va presentar en basc els comptes consolidats i l'informe de gestió corresponents a l'exercici 2022, juntament amb l'informe d'auditoria independent, en el Registre Mercantil de l'Estat. Quant al dipòsit dels comptes anuals, existeixen models normalitzats traduïts a les llengües cooficials pròpies de cada comunitat autònoma. Fins ara es podia presentar en tots dos idiomes i, en cas de dubte, el valor de la versió en castellà. Recentment hem conegut que ha aconseguit fer i registrar els comptes només en basc.

El Grup Elay, igual que la resta d'empreses que componen el comitè d'empresa Euskaragileak, és pioner. El comitè que gestiona Bai Euskarari Elkartea (Batz, Cikautxo, DanobatGroup, Eika, Elay, Elkar, Fagor Group, Goizper Group, IMH, Irizar, Mondragon, MU i Orkli) està format per empreses conegudes del País Basc que estan avançades en l'euskaldunización d'empreses i tenen un ús normalitzat del basc. Han creat diversos projectes i models per a posar-los a la disposició de la resta d'empreses. En tractar-se de camins abrasius, la resta d'empreses permeten una gestió més còmoda del basc.

El fet que els comptes auditats es presentin en basc davant el Registre Mercantil, sembla una barbaritat, però fins ara no l'ha fet ningú més. Hauria de ser habitual, però enguany s'ha aconseguit per primera vegada, i vull esmentar dos obstacles per a arribar a això. Un és el document a presentar davant l'Administració de l'Estat. Les entitats que treballen en basca no sempre aconsegueixen que tots els tràmits amb les administracions es realitzin en basca o que tota la documentació es rebi en basca, i les dificultats amb l'administració estatal són encara majors. I el segon, que prèviament han hagut de trobar un proveïdor adequat que els ajudi a fer els comptes en basc. És a dir, encara que una empresa decideixi treballar en basca, sovint hi ha dificultats perquè els proveïdors de diferents àmbits han de garantir la possibilitat d'expressar-se còmodament en basca. Pensi's, si no, en el nombre de proveïdors que necessita qualsevol empresa: assessorament econòmic, servei de comunicació, auditors de comptes, metge, consultoria informàtica, protecció de dades, etc. L'activitat lingüística de tots aquests proveïdors condiciona el funcionament de l'empresa en basca.

Les llengües tenen un gran protagonisme en el món laboral, evidentment, però a penes es parla de les llengües, encara que d'una manera més evident haurien d'aparèixer entre els qui gestionen iniciatives empresarials. És normal o habitual que els processos es duguin a terme en castellà (o francès). És imprescindible fixar-se en la variable de llengües. És necessari facilitar la realització de qualsevol tràmit en basc des de la creació d'una iniciativa empresarial. Per això, un assoliment d'aquest tipus és una gran notícia, perquè obre el camí a la resta d'empreses que treballen en basca.

Rober Gutiérrez, director de l'Associació Bai Euskarari