argia.eus
INPRIMATU
LOMLOE: pel mateix camí
Steilas sindikatua @STEILAS_ 2020ko abenduaren 16a

Les patronals i l'Església dels col·legis concertats de la zona baixa de l'Ebre s'han alarmat. No obstant això, saben que la LOMCE els va concedir uns privilegis desmesurats, que l'ampliació del model educatiu liberal després del franquisme els dona un gran suport i que la LOMLOE no fa sinó ratificar aquesta sòlida base. Gairebé quatre dècades després de l'aprovació de la LODE, podem concloure que la política de pactes ha fracassat. Els centres privats no tenen cabuda en la construcció d'una societat més equilibrada, no serveixen per a reforçar la cohesió social i es neguen a garantir la igualtat d'oportunitats en el reconeixement de l'alumnat.

Les patronals de l'Ebre i l'Església, per contra, estan tranquil·les, nedant en prosperitat, ja que els seus projectes excloents són ferms. El PSOE (PSE i PSN), Eusko Alkartasuna i el PNB s'han anat construint al llarg de dècades. Ho han confirmat els consellers d'Educació i els presidents de la CAB i Navarra. En aquest camí, l'esquerra abertzale ha estat també una fina companya, que ha suscitat la simbiosi entre els centres privats d'ensenyament.

"Amb la LOMLOE també es reforça el model educatiu liberal, en el qual els drets individuals prevalen sobre els drets del conjunt de la societat en detriment d'aquests últims"

Tots estan a favor de l'escola pública, però també de la privada. Cadascun amb la seva pròpia lectura; fent equilibris impossibles en el cas del PSOE i EH Bildu, i en el cas d'Euskadi, defensant l'educació privada, en el cas del PNB, fent costat a aquests centres que separen als nens i nenes per sexes. Més enllà de la “personalitat” de cadascun, les bases de la convivència entre tots els centres de titularitat privada estan sanes: els drets individuals no tenen límits, encara que siguin en perjudici de la societat. En això consisteix la política de concertació universal dels qui durant dècades han gestionat el nostre sistema educatiu.

Qualsevol Estat democràtic ha d'establir els mecanismes necessaris perquè les garanties dels drets particulars que puguin ser legítimes no provoquin disfuncions socials ni menyscabin al conjunt de la societat. Perquè la societat en el seu conjunt també és propietària dels seus drets. Aquesta idea és la que encara no han interioritzat els partits polítics i molts agents educatius. Amb la LOMLOE també es reforça el model educatiu liberal, ja que els drets individuals prevalen sobre els drets del conjunt de la societat en detriment d'aquests últims. Hem d'acontentar-nos amb suprimir alguns dels privilegis establerts per la LOMCE? Han de tenir el mateix tractament els centres privats i públics? STEILAS considera que l'Escola Pública ha de ser una escola per a tots els ciutadans. Això garantirà la conciliació dels drets individuals i col·lectius. Sobre aquesta idea s'han construït amplis consensos entorn de l'educació dels països més avançats.

Pasi Sahlberg, un dels fundadors de les reformes educatives polítiques a Finlàndia en els anys 90, va escriure en el seu llibre Finish Lessons: "Les persones finlandeses tenen un profund sentit de la responsabilitat compartida. A més de la importància de la pròpia vida, el benestar dels altres és fonamental". Finlàndia, per grans acords, va decidir abandonar l'ensenyament privat i, per tant, les diferències entre els ciutadans de Finlàndia es van anar escurçant.

Finalment, volem recordar als qui defensen un model educatiu liberal les paraules de Joseba Sarrionandia:

"Els nostres drets no comencen on s'esgoten els dels altres.

Els nostres comencen on comencen els drets dels altres.

I on comencen els nostres drets, comencen els dels altres."

 

* Subscriuen l'article:

Nagore Iturrioz

Aitor Idigoras

Araceli Montes Calvo

Ana Pérez Pérez