argia.eus
INPRIMATU
L'esquelet humà de Loizu, els ossos mamut d'Isturitz i els grafits d'Iruña Veleia
Tomas Elortza Ugarte 2021eko apirilaren 20a

Al febrer es va presentar l'esquelet humà de 12.000 anys trobat en una cova de Loizu (Merindad de Sangüesa); aquest mes els ossos de mamut de 30.000 anys trobats en la cova d'Isturitze, en Donamarti (Baixa Navarra).

Aquest periòdic ha donat una excel·lent informació sobre dues troballes, acompanyats de belles fotografies. Per a estudiar-les, diu que s'ha creat un gran moviment entre científics i universitats. A mitjan febrer, sobre l'examen de l'esquelet humà aparegut en Loizu, deia: “Hi haurà un equip multidisciplinari de 26 persones analitzant les pistes. Entre altres, investigadors de Cantàbria, Burgos, York, Uppsala, Cambridge i CSIC treballaran en la recerca”.

La troballa d'Isturitz en Donamartiri es presenta en la portada del número 16 d'abril de la manera següent: “La caça de mamut en Isturitz. Fa 30.000 anys s'han trobat eines i restes d'animals en la cova de Donamarti, en una excavació internacional dirigida per un equip de la UPV/EHU”. I després, en el reportatge: “… enviarem almenys dues mostres de cada nivell estratigràfic a diferents universitats perquè els laboratoris realitzin 14 proves de carboni”.

Es compara aquests casos amb els d'Iruña-Veleia i s'observa que els procediments són totalment diferents. En el d'Iruña-Veleia, malgrat insistir en la seva petició, no es van admetre especialistes internacionals; les mostres de grafits no es van enviar a laboratoris ni universitats; els responsables es van posar en marxa el procés judicial en lloc de la via de la ciència; dels 400 grafits només s'ha analitzat el 10%… Eliseo Gil va ser condemnat per un jutge, per un investigador (J.V. Navarro) a partir de la recerca realitzada en un laboratori (IPCE). Un, un, un. Hi ha investigadors, universitats o laboratoris internacionals!

En aquest moment, té sota clau grafits que poden ser tan importants per a la història del basc (!?) La Diputació d'Àlaba, transformada en tabú i obstaculitzada per noves vies de recerca:el 90% dels grafits estan sense analitzar, l'excavació no està controlada, no s'envien mostres a universitats i laboratoris, hi ha centenars de peces que poden aportar molta informació que estan sense netejar des de 2008… El camí de Loizu i Isturitz és correcte. Els que gestionen Iruña-Veleia tenen alguna cosa a aprendre.