argia.eus
INPRIMATU
Els grossos no tenen cabuda en pel·lícules i sèries
  • Encara que més de la meitat de la població es troba per sobre del normopeso "", només el 3,3% dels personatges de pel·lícules i sèries representen aquests cossos. La trama se centra en l'obesitat del personatge obès, especialment si és dona.
Mikel Garcia Idiakez @mikelgi 2023ko azaroaren 22a
Aniztasunen inguruan hitz egiten dugunean, gorputz aniztasuna da ahaztuenetakoa, dio behatokiak. Irudian, \"Cerdita\" filmeko fotograma.

L'Observatori Espanyol de la Diversitat Audiovisual ha analitzat 1.721 personatges de pel·lícules de ficció i sèries espanyoles, dels quals només 57 són obesos. La conclusió de l'observatori és que la ficció espanyola no reflecteix en absolut la pluralitat de cossos que hi ha en la societat. Fins i tot quan parlem de diversitat, la diversitat corporal és una de les més oblidades, diu l'observatori.

Més enllà dels percentatges, l'observatori també dona importància a la representació d'aquests cossos: quins rols i estereotips es perpetuen o quines portes obertes. En aquest cas, quan apareixen personatges obesos, sovint la trama se centra en la seva obesitat: "Quan apareixen dones obeses en la pantalla, sol presentar-se com una anomalia i es converteix en part imprescindible de la seva trama, perquè són víctimes de pressions i comentaris, o perquè viuen una trama d'apoderament", assenyalen els membres de l'observatori.

"És necessari acabar amb aquests perjudicials clixés que només llegeixen cossos obesos des de l'humor, el patetisme o l'anomalia"

"La idea que s'alimenta és que una persona obesa no pot existir en la pantalla sense fer referència al seu pes. A més, l'interessant seria la problemàtica de la cultura de la dieta i la seva relació amb les ordres de feminitat i primesa, però sovint s'esmenten les dietes com a mecanisme per a riure's del que està gros o com a desafiament de superar les seves pròpies limitacions".

"La ficció és obesa perquè la societat també és així"

"És necessari acabar amb aquests perjudicials clixés que només llegeixen cossos obesos des de l'humor, el patetisme o l'anomalia. La ficció és obesa, perquè la societat també és així, però la ficció hauria de ser un referent per a la societat i hauria de reflexionar sobre el concepte d'idealització, per què i quins són els que generen el que considerem ideal. La ficció, en definitiva, és imprescindible en la nostra socialització i en la nostra educació sentimental".