El 7 de juny es compleixen 50 anys de la defunció d'Etxebarrieta. En un parell d'hores es van produir els dos primers morts de l'enfrontament armat entre ETA i l'Estat: Etxebarrieta mata al guàrdia civil José Pardines i la Guàrdia Civil a Etxebarrieta. La UPV/EHU i la Societat d'Aranzadi van presentar l'informe sobre la mort d'Etxebarrieta el dia del mig segle. L'informe qüestiona la versió oficial, segons la qual Etxebarrieta va morir en un tiroteig entre els guàrdies civils i els membres d'ETA en Bentaundi de Tolosa (Guipúscoa). “Malgrat l'incident, res explica el tret que va rebre Etxebarrieta a l'esquena. En conseqüència, Etxebarrieta pot ser víctima d'una execució extrajudicial”, resumeix Eneko Etxebarria, professor de Dret processal de la UPV.
En la presentació han estat presents el mateix Etxebarria, l'investigador i historiador d'Aranzadi Javier Buces, i els familiars d'Etxebarrieta, Kepa i Aitziber Ibaibarriga. L'informe es completa amb una “recerca històrica i anàlisi jurídica del fet”, “des de la perspectiva dels drets humans que podrien ser constitutius de greus violacions”, explica la Societat Aranzadi. S'han utilitzat dues fonts principals per a aclarir el succeït: la documentació i testimoniatges de testimonis.
Documents i testimoniatges
Quant a la documentació, s'analitza la informació de l'arxiu militar i la relativa a l'assumpte 16/68. L'historiador Buces denúncia que han tingut “dificultats” per a analitzar aquesta informació. Explica que la documentació del cas 16/68 ha estat “decisiva”. En ell es recullen les declaracions “contradictòries” dels guàrdies civils. També està l'informe del tribunal mèdic, que ha explicat els membres de la UPV/EHU i d'Aranzadi que Etxebarrieta havia disparat per l'esquena i que estava a punt de caure a terra. Buces subratlla que la institució que va assassinar a Etxebarrieta i que va investigar la mort d'Etxebarrieta és la mateixa: Guàrdia Civil.
Per a completar l'informe s'han analitzat diversos testimoniatges: En el moment de la mort d'Etxebarrieta estaven Iñaki Sarasketa i Eduardo Osa, dels familiars que van acudir a la recerca del cadàver i d'una persona que es trobava en un centre de treball situat a 200 metres. Aquest últim testimoniatge va ser recollit en 2019 i afirma que “Etxebarrieta va ser tirotejat i ell no va disparar”. Buces assenyala que els altres testimoniatges també donen la raó al mèdic forense. Afegeix que els familiars van veure a un “metge” en el debat amb els guàrdies civils, la qual cosa pot explicar que l'informe d'autòpsia d'Etxebarrieta sigui “molt curt” respecte a Pardines
Recerca oficial
Els autors de l'informe es basen en l'article segon del Conveni Europeu de Drets Humans per a extreure les conclusions de l'estudi. Segons l'article, el Govern tenia dues responsabilitats, investigar l'ocorregut i evitar la seva execució. Etxebarria explica que el Govern va incomplir la primera responsabilitat perquè va investigar la recerca la justícia militar. Hi ha també “grans probabilitats” que la segona s'hagi trencat, segons com Etxeberreta va rebre el tret.
Tenint en compte tot això, els autors de l'informe sol·liciten que s'iniciï una recerca oficial, assegurant-se que existeixen possibilitats per a això. Les institucions sol·liciten també que es reconegui la mort d'Etxebarrieta com una violació dels drets humans. Els familiars manifesten que l'informe serà presentat en la Comissió de Valoració del Govern Basc a aquest efecte.