Algú dirà que és una cerimònia ritual i no li faltarà raó. Però abans de submergir-se en aigües més grans, convé tenir present que el menyspreu pels rituals que tenim entre nosaltres, avui i fora, potser no és tal en altres paratges, abans i ara.

La veritat és que tots els anys, des de fa més de 60 anys, es reuneixen durant els primers dies de març, aproximadament una setmana, en el mateix període i centre, però cadascun per separat, l'Assemblea Nacional Popular Xinesa (uns 3.000 membres) i la Conferència Política Consultiva del Poble Xinès (uns 2.150 membres). Lianghui, Les dues Sessions. I que, amb la més estricta ritualitat, les col·leccions accepten, gairebé per unanimitat, totes les propostes que se'ls fan des del comandament: el pressupost anual, les quanties dels objectius, la distribució de les responsabilitats de comandament… A més, enguany el XX del Partit. Sent el primer lianghui després del Congrés, es veu la necessitat de modificar no sols tots els responsables de cadascuna de les institucions, sinó també els responsables del màxim poder de l'Estat. I no és la tos de mitjanit de la cabra.

Com tot el que cal decidir ve prèviament decidit, la qual cosa diu que és un mer ritual i alguna cosa sense interès, s'equivocarà bastant. D'una banda, perquè els acords presos però pendents de publicació apareixen en ells, de manera verbal o de fet. I això sol alimentar als sinòlegs a temps. De moment, comencen a entretenir-se amb les peripècies d'Hu Chunhua. Però potser, en aquesta mateixa Conferència Política Assessora, els que poden venir de la mà del nou cap Wang Huning, siguin encara més sucosos en el futur.

D'altra banda, tots els individus del món econòmic i financer esperen amb passió les xifres i previsions que es publiquen en el lianghui, a curt termini en la bossa (i per això es donen en un dia festiu de cap de setmana) i a més llarg per la seva influència en la planificació de molts. Els d'enguany (creixement del 5%, dèficit del 3%...) es consideren "conservadors", encara que per a uns altres semblen estratosfèrics. Però per a qui espera que la Xina hagi de treure del taponament el carro de l'economia mundial, és possible que el sembli poc.

No obstant això, entre les xifres que s'han donat en aquesta lianghui de 2023, hi ha una que sembla una miqueta conservadora, que alguns ja han considerat pertorbadora: la despesa militar augmentarà un 7,2% en 2023, fins als 225 mil milions de dòlars, alentint el percentatge de creixement que suposa des de 2020, però augmentant considerablement per sobre del creixement econòmic.

Potser algú esperava alguna cosa més després que els Estats Units portés el seu pressupost defensiu fins més de 850 mil milions.