argia.eus
INPRIMATU
Lemoiz segueix als llimbs
  • El Ministeri d'Hisenda assegura que no s'està tramitant cap expedient per a cedir a les institucions basques els terrenys que ocupa la central nuclear. Eguzki s'ha mostrat sorprès, i cal tenir en compte que quan PNB i pp van acordar els Pressupostos Generals de 2017, també van acordar la cessió d'aquestes parcel·les i des de llavors aquest tema ha generat molt de significat.
Eguzki Talde Ekologista @EguzkiEH 2018ko urriaren 08a

El Ministeri d'Hisenda diu que en l'actualitat no s'està tramitant cap expedient per a cedir a les institucions basques els terrenys que ocupa la central nuclear de Lemoiz. Respon així a la petició d'informació d'Eguzki. Davant la falta de transparència en aquest tema, l'organització ecologista li va preguntar per això el mes de juny passat, aprofitant la presència d'un nou Govern a Madrid.

La resposta del Ministeri ens ha sorprès. Cal tenir en compte que Mariano Rajoy i Andoni Ortuzar, dirigents del pp i del PNB respectivament, van signar el 3 de maig de 2017 un acord per a l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat, i segons el punt 6 d'aquest, el Govern espanyol es va comprometre a cedir "immediatament" a les institucions basques els terrenys ocupats per la central de Lemoiz. En aquest punt s'especificava que l'espigó o espigó construït en domini públic marítim estaria inclòs en la cessió i que el procés de cessió s'iniciaria “immediatament”.

Aquest de Lemoiz va ser una de les “sorpreses” d'aquell acord, així es “va vendre” entre la ciutadania i es van convertir en una bona font d'especulació sobre els plans del Govern per a aquestes parcel·les. Fins que al novembre de 2017 la consellera de Desenvolupament Econòmic, Arantxa Tapia, va anunciar la seva intenció d'implantar un gran projecte d'aqüicultura en Lemoiz.

Falta de transparència

No obstant això, el temps transcorria i la cessió no es realitzava.Segons una notícia publicada a l'abril de 2018 per El Mundo , el Ministeri d'Hisenda havia arribat a un acord amb Iberdrola pel qual la companyia elèctrica quedava exempta de responsabilitat en la restauració natural dels terrenys de Lemoiz. Allò ens va semblar una gran injustícia. De fet, independentment del que es faci en Lemoiz, les labors de restauració, en la mesura que sigui possible, seran d'obligat compliment i Iberdrola no té per què quedar exempta de les responsabilitats que pogués tenir en aquest camp.

La informació era versemblant, però la veritat és que Eguzki no va poder trobar cap document públic que fes referència a aquest suposat acord. La falta de transparència era evident. Per això, aprofitant l'existència d'un nou govern, al juny realitzem una petició d'informació al Ministeri.

Contesta el Ministeri. Ha afegit que abans de la cessió el Ministeri per a la Transició Ecològica hauria de delimitar amb exactitud els terrenys i declarar que ja no són necessaris per a la protecció i l'ús del domini públic marítim. En aquest sentit, Eguzki ha demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica que també informe sobre aquestes qüestions davant l'Executiu comunitari.

Un ús d'acord amb la història per a Lemoiz

D'altra banda, Eguzki continua demandant a Lemoiz un ús d'acord amb la història. Què significa això exactament? Doncs bé, significa que la quala de Basordá hauria de ser restituïda en la mesura que sigui possible des del punt de vista natural (sense eximir, és clar, de les responsabilitats que pugui tenir Iberdrola en aquesta comesa) i condicionar un parc públic, tal vegada com a lloc de memòria. El Sol no exclou cap altre ús, però sempre que sigui compatible amb la recuperació i l'ús públic (és compatible el macroprojecte d'aqüicultura presentat pel Govern Basc amb aquests objectius? ). En qualsevol cas, independentment de l'ús que se li doni a aquests terrenys, Eguzki aconsella que la decisió no sigui unilateral, sinó que sigui conseqüència del major consens social possible, ja que la memòria també hauria de servir per a això. En definitiva, quan demanem un ús d'acord amb la història, demanem: restitució, uso públic i consens. Per descomptat, la falta de transparència no ajuda en aquest camí.