Setze vots a favor i un en contra. Així s'han situat els jutges del Tribunal Europeu de Drets Humans, en el cas de Suïssa, que per les escasses mesures adoptades per a l'emergència climàtica, vulnera l'article 8 de la Convenció dels Drets Humans, el respecte a la vida privada i a la vida familiar. La resolució ha estat qualificada com a històrica pels grups i els individus ecologistes, en primer lloc perquè per primera vegada el Tribunal Europeu de Drets Humans castiga un Estat en relació amb la qüestió climàtica. Això vol dir que estableix una relació entre les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i els drets humans, i evidència que la falta de mesures suficients per a reduir les emissions vulnera la Convenció Europea de Drets Humans.

La denúncia va ser presentada per l'associació suïssa Schweiz, de Klima Seniorinn, a favor de la Protecció del Clima de les Dones Majors, i quatre dones majors, a conseqüència dels danys produïts per l'emergència climàtica en les seves vides i complement. Al principi van portar l'assumpte a la Justícia Suïssa i, després d'un llarg camí de sis anys, es van dirigir a la màxima instància estatal. Perdut davant l'Audiència Federal, el cas va ser traslladat a Estrasburg i l'audiència va passar el 29 de març d'enguany. "Podem sentir-nos orgullosos, l'Audiència ens ha reconegut el nostre dret fonamental a un clima sa i a fer que el nostre país faci el que no ha fet fins ara", assegura la copresidenta de l'associació Anne Mahrer.

Segons Joana Setzer, experta en l'emergència climàtica, "encara que la resolució afecta directament, en els estats europeus la seva difusió es farà sentir a tot el món. Serà una referència fonamental per als tribunals de tot el món, ja que servirà per a interpretar les obligacions dels Estats en matèria de drets humans en l'àmbit de l'acció climàtica". El seu gran pes polític i jurídic, que es converteix en jurisprudència, no l'obliga a res, i aquest és probablement el gran matís llançat pels ecologistes: "L'Audiència ens ha advertit que l'Estat suís no fa prou, però no li diu què fer. En aquest sentit, crec que té el valor d'una declaració, més que d'una obligació", diu Marta Torre-Schaube, experta en dret ambiental.

Altres dues qüestions rebutjades

En el marc de les polítiques d'emergència climàtica, el Tribunal d'Estrasburg, el 9 d'abril, va emetre resolucions sobre les altres dues denúncies. D'una banda, sobre la denúncia interposada per sis joves portuguesos contra 32 estats europeus, els 27 de la Unió Europea, el Regne Unit, Noruega, Suïssa, Rússia i Turquia. Després dels incendis aliments de 2017 van acudir als tribunals. Estrasburg ha decidit no castigar l'Estat perquè els demandants han incomplert la norma que ell va dictar: primer havien d'acudir a totes les instàncies de justícia del país on han interposat la denúncia. No obstant això, segons els sis joves, el clima no hauria d'aplicar-se en els casos d'emergència.

D'altra banda, es va tractar d'un dia per a conèixer la sentència sobre la denúncia de Damien Carem dels jutjats del poble francès de Gran-Synthe. Gran Synthe és un poble situat en la costa nord de França i, segons un antic testament entre 2001 i 2009, el clima s'ha convertit en un "lloc vulnerable" pels impactes de l'emergència. En 2018 va demanar al Govern de França mesures per a reduir les emissions de CO₂, però Elisi, en entendre que no "responia prou" a la seva petició, va iniciar una via judicial, considerant-se a si mateix "víctima". Per a no abordar el cas, Estrasburg argumenta que ja no és "víctima" perquè no hi ha més que viure del tot al poble. Davant l'emergència climàtica, les recerques científiques indiquen que Gran-Synthe se submergirà dins de 30 anys.