argia.eus
INPRIMATU
En quatre anys s'ha incrementat el nombre d'habitatges turístics en la CAB en un 75,32%
  • Cada quatre dies s'instal·la un nou hotel en l'Estat espanyol.
Gedar @GedarLangileKZ 2024ko uztailaren 08a

Després del descens de la pandèmia, el sector del turisme està experimentant un creixement espectacular. Segons dades de l'agència immobiliària CBRE, s'obriran 260 nous hotels en l'Estat espanyol entre l'1 d'abril de 2024 i el 31 de desembre de 2025, és a dir, un cada quatre dies. No obstant això, segons l'agència, hi ha diferències respecte a la situació anterior a la pandèmia. D'una banda, la majoria dels nous hotels oberts són de luxe i suposen el 82% del total dels quals acaben d'obrir. D'altra banda, les noves obertures es concentren en menys ciutats de les habituals, ja que Madrid, Màlaga i Barcelona concentren el 62% del total d'hotels nous.

Segons el CBRE, en 2023 es va realitzar la segona major inversió de la història en el sector turístic: El 75% de les inversions, 4.248 milions d'euros, van correspondre a empreses estrangeres. A més, fins al 31 de març de 2024, en l'Estat espanyol hi havia 12.494 habitatges i 1,23 milions d'habitacions disponibles per als turistes.

Situació d'Hego Euskal Herria

A pesar que el nombre d'hotels en Hego Euskal Herria es manté més estable, els pisos turístics són els que més han agafat rellevància en els últims anys, fins a aconseguir els 5.844. De fet, una de cada tres places turístiques és d'ús turístic. Segons les dades de l'Observatori Turístic d'Euskadi, entre 2019 i 2023 el número d'aquesta mena d'habitatges va augmentar un 75,32%, un any més.

El cas de Guipúscoa és el més destacat dels tres territoris, ja que, segons dades de l'Observatori Turístic de Guipúscoa, en el mateix període el nombre d'habitatges turístics va augmentar un 165,93%. L'impacte d'aquests allotjaments turístics es mesura en funció del nombre de llits disponibles per cada 1.000 habitants, amb una mitjana de 36,1 llits per cada 1.000 habitants en l'Estat. En la CAB aquesta xifra se situa en el 9,2 i a Navarra en el 9,8, encara que en alguns llocs la mitjana estatal se supera amb folgança a causa de les fortes diferències entre municipis.

Les capitals assumeixen el major nombre d'habitatges turístics de tots els territoris. Donostia-Sant Sebastià, per exemple, es queda amb el 63%. Així, Donostia-Sant Sebastià compta amb 30,6 llits per cada 1.000 habitants, per sota de les 11,6 de Bilbao i les 11,5 de Pamplona/Iruña. Cal destacar que a Vitòria-Gasteiz el nombre d'habitatges turístics és relativament petit, almenys molt allunyat de la resta.

En el cas de les capitals, gairebé tots els habitatges turístics se situen en els centres urbans, sent Donostia-Sant Sebastià l'exemple més destacat: malgrat tenir menys habitants que altres capitals, compta amb 1.286 habitatges turístics. Per zones, la majoria es concentra en el centre (448), seguit de Gros (261) i Casc Vell (120), que ocupen els següents llocs de la llista. Al costat dels de l'Antic i Amara, aquests barris concentren el 77,6% dels pisos turístics de la capital. Bilbao, la segona capital amb més pes turístic del món, suma 938, una àmplia majoria en el Casc Vell de Bilbao.

No obstant això, existeixen quatre municipis costaners que presenten xifres similars a les de les capitals: Bermeo, Zarautz, Hondarribia i Lekeitio. No obstant això, la xifra de cada llit per cada mil habitants creix de manera espectacular en municipis de baixa població com Mundaka (192,9), Bakio (103,7) o Luzaide/Valcarlos (348,7). Per part seva, Tudela, Estella i la Vall de Baztan són les localitats més afectades a Navarra, i Barakaldo i Busturia en Bizkaia.