A Espanya les coses no es fan com en Borgen. Pablo Iglesias ho sap. Aitor Esteban també. Els rostres ombrívols de les dues nits electorals tenen una fàcil explicació per un lleuger martellejo en la calculadora: Al PSOE li donen números per a formar govern amb Ciutadans i deixar de costat les dificultats dels pactes danesos. Això submergiria a Unides Podem i al PNB en una altra sèrie: Compost i sense nuvi, starring Lina Morgan.

Explicar el del PSOE exigeix una mica menys convencional: Els revenants, la inquietant sèrie francesa en la qual reapareixen els morts. Perquè els resultats del 28 d'abril demostren que el PSOE ha tornat, que la tragèdia grega del PASOK ha espantat els fantasmes que va fer veure a tota la socialdemocràcia europea.

Però, com veus quan veus als revenants, no convé confiar massa, perquè la victòria de Sánchez té el seu context i té els seus patrocinadors oficials. Context: s'ha votat per por de la volta del feixisme, igual que quan en l'Estat francès va ser triat Macron contra Le Pen. Això ha convertit en usuaris del PSOE a molts votants d'esquerres i votants d'esquerres a Catalunya. Això ha portat algun fragment del M15 a les celebracions de Ferraz en la mateixa nit de les eleccions. Patrocinadors: El Financial Times, The Economist, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, entre altres, van fer costat a Sánchez en l'última setmana de la campanya electoral. No sols alguns votants d'esquerres, sinó també grans capitals viatgen amb el PSOE.

El context o els patrocinadors manaran formar govern amb qui? La decisió es pot prendre sense el ritu de les teleseries, després de capitalitzar les paperetes de dins d'un mes. Després serà l'hora dels contes: Si menges una llimona sense fer ganyotes hi ha un llibre en el catàleg de l'editorial Txalaparta, escrit pel català Sergi Pàmies. Canviant el nom del cítric, aquí gairebé tot queda relatat.