Per què va abordar la recerca del basc en el vessant de Lapurdi?

Tenia interès acadèmic, però també personal. És a dir, la família ha vingut d'Azkaine i de Ziburu, i des de petit he escoltat aquest basc a casa; i d'altra banda, hi ha el basc del lloc on he crescut, el d'Uztaritze. En la Ikastola també sentia parlar i sempre he tingut curiositat per aquestes diferències; en aquest treball he volgut donar una mica de llum al basc de casa.

Si no m'equivoco has comparat les dades actuals amb els recollits per Louis -Lucien Bonaparte en el segle XIX.

Entre ells han estat els estudis, Pedro Irizar, l'Atles del Basc Herri Hizkeren Atlasa, entre altres, però ens faltava la descripció oral del basc del vessant de Lapurdi. A més de la descripció del basc local, he tractat de donar compte de l'evolució del basc a la comarca. Per a això m'han servit, entre altres, els manuscrits de les enquestes de Bonaparte. Comparant les dades de Bonaparte amb els actuals, ens permet entendre la direcció de les últimes dècades. Iduri diria que Sant Joan de Llum ha tingut tal influència en l'últim segle, algunes de les característiques lingüístiques que existien en l'època en Sant Joan de Llum s'han estès cap a l'est, ja que avui s'escolten també en Sara i Arrangoitz. Així, s'accelera la unitat dels llenguatges occidentals de Lapurdi.

Quines són les principals diferències entre el basc del vessant de Lapurdi i el basc de l'entorn?

Algunes característiques són de gran extensió, procedents de tot el País Basc Nord, unes altres d'Orient Mitjà, que poden ser escoltades també a Navarra Garaia i en l'est de Guipúscoa. Però hi ha uns altres que són estranys en el vessant de Lapurdi. Suposem que en Sara se sent un nou sistema de numeració conegut al País Basc Nord i en l'est de Navarra Garaia, és a dir, en tres d'ells, en forma de vint-i-vuit, mentre que des d'Azkain a la costa s'ha mantingut l'antic sistema de numeració i he recollit en forma de (h)iruroi. I, per contra, hi ha altres característiques que s'escolten en la costa i que també es coneixen en el llenguatge transfronterer: l'expurgo de la sèrie NOR-NORK, coneguda tant a Guipúscoa com en l'oest de Navarra, s'ha introduït des d'Hendaia a Bidart en els verbs de la passada i es poden escoltar en baziñun amb les formes tradicionals.

En essència, la combinació de les característiques del vessant de la mar de Lapurdi representa la realitat social local i posa de manifest les relacions entre els parlants del País Basc Nord, Cinc Viles de Navarra i el nord-est de Guipúscoa. Antigament, a Sant Joan de Llum acudia molta gent a treballar, des de lladres, des de Senpere fins a altres pobles, però també d'altres regions. Una cercavila em va contar que les esposes venien amb tren per a treballar en conservatoris de peix.

Has entrevistat unes 50 persones. Quin ha estat la seva metodologia?

He treballat de camp de poble en poble, de casa a casa i de cuina en cada poble costaner de Lapurdi. Han estat persones d'edat avançada, majors de 80 anys, tant dones com homes, i euskaldunes des de casa. He fet enregistraments amb tots, fent preguntes obertes i buscant la seva espontaneïtat. Es tracta, bàsicament, d'una metodologia habitual en la recerca dialectológica.

I si el basc unificat té influència?

Jo no estic en Donibane d'avui. Els gravats són d'edat avançada, amb una edat igual o superior als 80-90 anys i que treballen en el llenguatge local. Com no, també seria interessant investigar això: la societat avui dia es mou més, però igual se sent més límit... no sé, caldria analitzar-ho.

Per tant, la teva és una foto de la generació actual de més de 80-90. Està canviant molt l'idioma?

No he mirat a la generació actual, com dic, seria interessant fer-ho, però era urgent analitzar aquella generació, i ho he fet. En Azkain, per exemple, segons les dades publicades per Irizar, en la dècada de 1970 el 83% de la població era euskaldun, i segons l'última enquesta sociolingüística de 2021, en Lapurdi el percentatge de vascoparlantes totals és del 22,9% (exceptuant Baiona-Angl-Biarritz). En aquest estudi he tingut en compte el basc de les persones majors parlants, l'he comparat amb la parla de l'entorn i he tractat de donar compte de l'evolució del llenguatge local, és un treball a realitzar per a comparar amb les generacions.

A la vista d'aquesta mena de recerques, algú pot pensar que avui dia caldria parlar com en els temps de la generació estudiada?

M'ha ocorregut que la gent entengui que estic parlant de nou en el vell basc del vessant de Lapurdi, però no és l'objectiu d'aquest treball. El basc ha canviat, però viu, i això és el més important. La llengua és la dels parlants, i el basc canvia com totes les llengües, i això és favorable a la salut. Jo he investigat i lloc a la disposició de la gent el nostre patrimoni, després no depèn de mi el que es faci.