El dia contra la bretxa salarial, la xarxa d'economia transformadora de la comarca de Beterri-Buruntza, Beterri Saretuze, ha realitzat un especial de formació en Iturola Elkarlan Sorgunea d'Hernani. Sota el títol Igualtat en l'empresa, representants de les cooperatives i agents assistents han analitzat com treballar la igualtat en l'àmbit laboral. Han tingut un doble objectiu: d'una banda, recaptar informació tècnica sobre els Plans d'Igualtat i, per un altre, reflexionar més enllà d'ells sobre el que es pot fer en la pràctica en el treball.

La tècnica de la Fundació Elhuyar, Joana Regueiro, ha explicat que un pla d'igualtat permet treballar aquest àmbit “de manera conscient i planificada”, però també exigeix una “avaluació contínua” en la implantació d'un pla d'aquestes característiques. Regueiro ha detallat en la seva concertació les normes i novetats que la legislació de l'Estat espanyol i de la CAPV aporta.

Auditoria de reducció de bretxa salarial

En 2019 es va veure la necessitat d'introduir modificacions en la llei orgànica espanyola de polítiques d'igualtat de 2007, any en què el Govern espanyol va publicar diversos decrets. Així, les empreses de més de 50 treballadors han de comptar des de llavors amb un Pla d'Igualtat. Les empreses menors no estan obligades a això, però sí a tenir un protocol d'assetjament i portar un registre de salaris.

El “principi de transparència retributiva” és un dels principals canvis que introdueix la nova normativa, segons el tècnic. Inclou el registre de salaris, i les empreses de més de 50 treballadors han de realitzar una auditoria per a analitzar les diferències de gènere i la “discriminació indirecta”. Perquè, segons Regueiro, en moltes empreses aquesta discriminació continua sent “ignorada”.

LAB ha aportat recentment dades que confirmen aquestes paraules. Segons això, a Euskal Herria la bretxa salarial entre dos treballs de la mateixa categoria pot ser del 90% i un home pot guanyar el doble que una dona pel mateix treball.

Per a Regueiro, la llei suposa un important instrument per a fer front a aquestes situacions: “La necessitat de donar aquesta informació als treballadors”. Explica que fins ara les polítiques salarials no han estat una cosa pública, i ara la llei obliga les empreses a compartir amb els treballadors.

El membre d'Elhuyar també ha subratllat les deficiències de la llei, per exemple, en el cas de les cooperatives les ha deixat en uns “llimbs”, ja que les mesures afecten el treballador i no al soci.

En el torn de preguntes, li pregunten a Regueiro sobre la rigidesa dels protocols contra les persecucions i reconeix que són molt “convencionals”, però que ells tracten de traslladar-los a la realitat de l'empresa o de l'organització: “Hi ha una estratègia per sota, orientada a la sensibilització i la prevenció”.

Igualtat vs. Igualtat

En la segona part del programa de formació ha intervingut Ibai Fresnedo, membre de la cooperativa Hiruki Larroxa, que ofereix assessorament i acompanyament en temes d'igualtat. Explica que ells no dissenyen els Plans d'Igualtat, però ajuden les empreses i institucions a buidar els nusos i resoldre els dubtes que sorgeixen en el camí.

Considera que “els Plans d'Igualtat no tenen reflex en aquesta cultura quotidiana de l'empresa” i que es produeixen grans mancances des del punt de vista, com la identificació d'àrees “simbòliques” que s'activen en les relacions.

Fresnedo esmenta els nusos més comuns que se solen crear: l'anomenada “falsa igualtat” que alimenta discursos políticament correctes o sociables, o l'androcentismo. En aquest últim cas, també en el treball “els rols es regeneren subtilment, o almenys es tendeix a això per factors aliens a les empreses”, ha subratllat.

Al llarg de la sessió també ha obert un camí de reflexió: “La igualtat i la paritat són el mateix?”. Segons ha explicat Fresnedo, una cosa és que els recursos o l'ajuda s'ofereixin de manera uniforme i uniforme a tots, i l'altra és que aquests recursos s'adaptin a les circumstàncies de cadascun, “identificant les diferències”. Però, per a Hiruki Larrox, el millor seria “arreglar el mateix sistema”, perquè aquestes diferències no estiguin radicals, pel camí de la justícia social.

El ponent ha finalitzat la sessió entorn dels desequilibris socials. Ha deixat clar que l'opressió per gèneres, races i classes s'alimenten mútuament i que davant això és necessari un enfocament interseccional, com s'ha fet des del feminisme: “Com la igualtat és universal, no podem quedar-nos només amb el gènere”, ha explicat Fresnedo. Per això, diu, el millor seria que fora un “pla estratègic social” que abastés totes aquestes qüestions.

Aquesta ha estat la segona de les tres sessions de formació que ha organitzat Beterri Saretuzek i, després de la formació, ha ofert a les cooperatives, agents i projectes participants la possibilitat de col·laborar per a aprofundir i fer passos.