L'asfíxia econòmica ha provocat l'inici de l'èxode rural de la població urbana, reforçant les zones rurals extenses i el consegüent rejoveniment de la seva població, que, si bé és cert, portaven temps tractant de repoblar les poblacions conquistades per molts municipis i oferint ajudes a la natalitat, sent pioner la Vall navarresa d'Erro als Pirineus. El moviment migratori que s'està produint a les ciutats més petites es denomina “R-Excés”, és a dir, migració centrífuga cap a les ciutats dels anys 60 i 70.

Així, el creixent nombre de joves amb els estudis superiors ha acudit com a sortida professional als ajuntaments rurals i, si bé encara es troben lluny de la mitjana de la Unió Europea, les tendències irreversibles dirudi.Bestalde, com assenyala Roberto Torres Elizburu en l'estudi 'Contraurbanización al País Basc', han canviat els patrons demogràfics propis dels anys 60-70 del període 1991-2001.

Així, els ajuntaments bascos més petits de 2.500 habitants han conegut majors taxes de creixement de la població, sent els petits municipis rurals els que han reflectit un comportament demogràfic més dinàmic (creixement del 6%). Per contra, els ajuntaments d'entre 40.000 i 100.000 habitants de la seva població mostren una tendència contrària, sofrint un creixement negatiu del 4%.

Per part seva, Gustavo Duch, coordinador de la revista “Sobirania Alimentària”, explica la ideologia de vida d'aquests nous agricultors: “Aquestes persones que tornen als camps creuen en petites i sostenibles explotacions i es basen en l'explotació ecològica, la qual cosa requereix la implantació de la “Teoria de la Reducció” per a la gestió sostenible del bé natural. Un exemple d'això seria 'Carn ecològica Menaut', una iniciativa liderada per Juan Ignacio Ibáñez Eseverri d'Izalzu, amb l'objectiu de “acostar la carn de tio i el xai ecològic d'alta qualitat directament a la taula del consumidor” a través de Twitter i Facebook.

L'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal són els sectors que porten decaient dècades, ofegant les competències deslleials que imposa la “economia global”. No obstant això, tenen un enorme potencial per a generar bioempleo, però per a això seria necessària una implementació de mesures proteccionistes des de la Unió Europea, és a dir, ajudes a la indústria agroalimentària per a la implantació de l'etiqueta per a tots els seus productes manufacturats.

Així, en Hego Euskal Herria es podrien crear al voltant de 50.000 llocs de treball a favor de la producció ecològica dels aliments, fomentant el consum local de productes agrícoles i ramaders autòctons, creant reserves sostenibles de litoral per a la flota costanera i protegint les espècies forestals que produeixen de manera sostenible la biomassa necessària per a reduir la dependència crònica dels combustibles fòssils.