Conèixer, penetrar i arrelar pobles. Aquestes són les bases del projecte Erasmus Sustraiak. Organitzat per la Universitat Pública de Navarra (UPNA), 44 estudiants tenen l'oportunitat de realitzar pràctiques en països navarresos en situació de despoblament. El projecte té tres objectius principals: promoure el desenvolupament local, arrelar als joves en el medi rural i despertar la consciència dels pobles. La presidenta de Navarra, María Chivite, ha destacat que afrontar la despopulación és “un gran repte”: “El projecte és imprescindible perquè els joves s'acostin als pobles i coneguin a la gent, els seus racons i les seves oportunitats”.

El programa està dirigit a joves menors de 30 anys i compta amb dues vies de participació: Ser estudiant de qualsevol grau, màster o postgrau de la UPNA i haver superat el 50% dels crèdits o estar en possessió del títol de qualsevol universitat. Es tracta d'una estada pràctica de 450 hores amb una durada de quatre mesos. Els alumnes reben 4.320 euros per les pràctiques, però han d'assumir els costos i formació derivats d'aquestes.

Per a la realització de les pràctiques, les entitats han de comptar amb menys de 250 treballadors i les localitats han d'estar en risc de despoblament. Segons dades de l'Administració Local i de la Direcció General de Despoblació, un de cada quatre municipis es troba en greu risc de despoblació.

A més, els joves han de desenvolupar un projecte per a combatre la despoblació. Per a aprofundir més en el projecte, aconsellen conèixer el lloc de les pràctiques i els pobles de l'entorn, ja que per a uns altres és una realitat “molt allunyada” del quotidià, a pesar que molts alumnes i alumnes són rurals.

Dificultats per a quedar-se als pobles

Maite Bargilla ha realitzat pràctiques en la seva localitat, a l'Ajuntament de Santacara: “Ha estat molt enriquidor i atractiu”. Estudia Administració i Direcció d'Empreses i Dret Internacional i realitza un estudi per a enfortir l'economia i el turisme en relació amb el patrimoni cultural: “Està molt agraït”.

Encara que en general l'experiència ha estat positiva, ha explicat que per a alguns alumnes trobar casa als pobles és “difícil”: “He tingut sort de ser al meu poble”. Per això creu que perquè els joves puguin arrelar als pobles cal fer “molta feina”: “Hi ha joves que volen quedar-se al poble, però no poden”.