La secretària de la Secretaria Feminista de LAB, Eli Etxeberria, i la responsable d'anàlisi de la Fundació Ipar-Hegoa, Oihana Lopetegi, han presentat les conclusions de l'estudi sobre la bretxa salarial i repartiment de treball realitzat pel sindicat LAB (pdf). Els convocants han volgut saber quina realitat s'amaga després de la paraula "pitjor", per a denunciar la precarietat i la discriminació que existeix en els sectors feminitzats.

Per a realitzar una primera aproximació han respost a preguntes com quins són aquests sectors feminitzats, en quines condicions treballen, quant cobren, si estan protegits per convenis, etc. "Avui, les dones continuem discriminades i explotades tant en el mercat laboral com fora d'ell, i aquí no hi ha hagut cap canvi", han explicat les mateixes fonts.

La recerca ha deixat, en la seva opinió, algunes de les principals conclusions de la recerca. Per exemple, la temporalitat i la parcialitat que genera una gran inestabilitat laboral són molt majors en les dones, vuit i vint punts més, respectivament. S'han analitzat 183 convenis de treball, dels quals un centenar són categories. LAB considera que una barrera de 1.400 euros que hauria de tenir un salari mínim digne, només tres de cada deu de les dones que estan en 45 convenis de treball en sectors feminitzats, en moltes categories no tenen ni 900 euros bruts al mes, és el cas de moltes treballadores i treballadors de residències de majors.

També hi ha una gran desprotecció. Així, el 75% dels treballadors sense conveni són dones, però hi ha sectors que no tenen dades i no han pogut ser investigats, com és el cas de les dones migrades i racialitzades: "Les estadístiques no ens donen aquestes dades, són invisibles per al sistema", ha afegit.

La conseqüència general és que el salari dels homes és un 29,4% superior i el dels pensionistes un 64% superior. LAB ha advertit que "fins que no acabem amb la separació sexual i el que ella ens porta, serà molt difícil acabar amb aquesta bretxa salarial".

El sindicat ha fet diverses propostes per a sortir d'aquest cercle, des de la creació d'un sistema comunitari de vigilància fins a una distribució de treball equitativa, la revaloració i dignificació dels treballs, la consecució d'un conveni de treball per als empleats de llar o la regularització de la situació d'aquests treballadors "invisibles" en situació irregular.