A principis de novembre ens reunim a l'auditori del Parc Tecnològic de Sant Sebastià més d'un centenar d'organitzacions de diferents sectors i caràcters que treballem en àmbits molt diferents per a celebrar la Primera Assemblea General de signants del document consensuat per a incidir en les polítiques lingüístiques Batuz Aldatu. L'objectiu principal és crear condicions per a un ús còmode del basc, i la diversitat de participants ha posat de manifest que es poden construir nous consensos i aliances sobre continguts concrets. Així, en el document s'han definit les prioritats i mesures existents en les polítiques lingüístiques per àmbits.

Avui destacaré algunes relacionades amb el món laboral. Perquè tots els experts coincideixen que l'euskaldunización del món laboral ha de ser estratègica en les polítiques lingüístiques dels pròxims anys. No pot ocórrer que la inversió en educació es perdi en el món laboral, és a dir, que a les generacions més joves que hem preparat en basca no se'ls ofereixi espai per a treballar en basc.

El primer punt és que el lloc de treball ha de ser també un espai d'ús còmode del basc. Per a això, és important protegir el dret del personal a treballar en basc en el centre de treball. Referent a això, els sindicats ELA i LAB van iniciar al novembre de 2020 una dinàmica per a impulsar els plans de basc en les empreses de més de 50 treballadors a través de l'acord interprofessional, és a dir, per a protocol·litzar el compromís de posar en ordre del dia el pla de basc a petició de l'empresa o dels treballadors. La proposta no va avançar.

Des d'octubre d'enguany, els sindicats estan realitzant un nou intent; a través de desenes d'empreses identificades i representants sindicals, s'estan creant dinàmiques perquè s'adoptin mesures tendents a garantir el dret a treballar en basc en aquestes empreses, bé mitjançant la posada en marxa de plans de basc, bé mitjançant la metodologia del Certificat Bai Euskarari, la creació de comissions de basca o la realització de diagnòstics. A més, per a això, s'ha comptat amb el context d'Euskaraldia i amb els centres de treball creats en aquest.

En segon lloc, atès que l'administració és un dels principals serveis contractants i prestadors, també és prioritari assegurar la prestació del servei en basc. Per això, tota administració radicada al País Basc que contracti una empresa per a donar servei als ciutadans, necessita establir criteris lingüístics en la contractació per a garantir el servei en basc i perquè el ciutadà pugui rebre el servei en basc. Així mateix, és necessari establir de manera sistemàtica les clàusules socials lingüístiques per a garantir els drets a treballar en basc i a rebre el servei en basc.

En tercer lloc, pel que fa a l'àmbit dels consumidors, els establiments habituals (botigues, bancs, farmàcies...) han de convertir-se en espais d'ús còmode del basc. Per a això és necessari dur a terme una arquitectura jurídica i un desenvolupament legislatiu que ofereixi el reconeixement i garantia dels drets lingüístics associats a les relacions de consum dels consumidors. En funció de l'entorn sociolingüístic i de la naturalesa i incidència del sector, l'obligació d'oferir els seus productes i serveis en basc hauria d'establir-se i estendre's a totes les empreses en el període concret.

La presència del basc en els espais del món laboral és prioritària i requereix passos ferms en la planificació, normes i recursos. És important que administracions, empreses, treballadors i consumidors incorporin també la perspectiva lingüística. I si a més construïm espais d'interacció, serà molt més fàcil obrir el consens i construir el futur des dels consensos.

Rober Gutiérrez, director de l'Associació Bai Euskarari