L'euskaldunización del món laboral, un dels principals reptes del procés de normalització del basc, és el diagnòstic compartit entre el basc i els agents euskaltzales. Tota la inversió realitzada durant dècades en l'euskaldunización de les noves generacions (sense oblidar que aquí també queda molt per fer), s'està quedant en gran manera en fallida en passar al món laboral joves amb estudis en basc.
De fet, la situació és molt preocupant a la llum de les dades que reflecteixen la difusió del basc en el món laboral. Per exemple, en el conjunt d'Euskal Herria el percentatge dels qui parlen amb els seus companys sempre en basc o en basc més que en castellà era de 16,5 en 2021. En 1991, 30 anys abans, aquest percentatge era de 7,9. Millora sí, però sens dubte molt lenta (no aconsegueix ni 0,3 punts de pujada anual).
Un creixement desigual segons l'àmbit administratiu o sector, reflex de la desigualtat d'estatus del basc en cada àmbit i de les diferents polítiques lingüístiques. És a dir, si l'increment s'ha produït a les comarques més euskaldunes i s'ha centrat principalment en el sector públic. Fora d'aquest àmbit concret, l'hegemonia de l'erden és gairebé absoluta.
L'hegemonia d'Erda és gairebé absoluta i no hi ha tendència a l'alça, amb excepcions del sector públic i de les comarques més euskaldunes
Ningú pot negar que això no és poc i que la situació dels mitjans amb els quals es bolca aquesta preocupant realitat sigui fosca. Per citar uns pocs indicadors: si s'analitza el nivell d'acreditació de perfils lingüístics en les administracions públiques de la CAPV, es constata que el 32,8% del total dels llocs de treball tenen un nivell inferior al que els correspon o que les persones que treballen directament en ells no han acreditat ni el nivell mínim de coneixement de basc, 40 anys després de l'inici de l'euskaldunización de l'administració.
Quant a l'Administració navarresa, els llocs de treball públics amb un perfil de basc no arriben al 10%, sent la majoria d'ells de caràcter docent. És a dir, al 90% dels empleats públics no se'ls exigeix cap requisit de basc. Ara bé, el coneixement de l'anglès o de l'alemany es valora cada vegada més en una comparació especialment ofensiva.
Des de la seva posada en marxa fa tres dècades, només l'1% de les entitats ha realitzat algun tipus de pla de basc. És a dir, el 99% de les empreses, establiments i altres agents del món laboral del País Basc no ha adoptat cap mesura planificada per a difondre l'ús i la presència del basc.
Les eines per a euskaldunizar el món laboral estan totalment arruïnades i l'agressió jurídica, política i mediàtica afegeix gravetat a la situació
Un diagnòstic àgil que demostra que les eines per a euskaldunizar el món laboral estan totalment desfasades. És clar que si continuem pel camí fins ara no és possible aconseguir la plena euskaldunización del món laboral. I a aquest panorama negre cal afegir el perjudici de la recent agressió jurídic-polític-mediàtica dels estats.
La reflexió dels estats és tan simple com dura: l'avançat en l'euskaldunización ha anat massa lluny, no estan disposats a deixar que aconseguim tota la normalització del basc, per la qual cosa han posat en marxa maquinària per a frenar l'euskaldunización. D'una altra manera, no podem entendre, entre altres coses, la infinita sèrie de sentències que estem coneixent contra els perfils lingüístics.
Davant aquesta situació, LAB considera imprescindible construir un acord popular sobre euskaldunización entre els agents vascófilos. Un acord popular que protegeixi amb urgència el procés de normalització dels atacs, però sense limitar-se a això, un acord popular que permeti fer un nou salt a la reeuskaldunización del País Basc a partir d'aquesta base.
Un acord que serveixi també per a accelerar i estendre l'euskaldunización del món laboral. LAB dona la mà a la resta d'agents vascófilos per a construir i portar a la pràctica aquest acord entre tots. El basc i els que volem viure en basc són imprescindibles.