Els membres ens expliquen que el motiu de crear Lakari va ser la sobirania del treball: «Aquí volíem treballar i viure d'una manera sobirana». Després de donar-li forma al projecte, per a posar-lo en marxa van haver de demanar un préstec per a fer front a la «inversió que per a nosaltres era gran», i van decidir apostar per les finances ètiques: «Ho vam fer amb Fiare, perquè des del principi volíem explorar el camí de la sobirania financera». Recorden que entre ells va sorgir el debat, “perquè per a nosaltres necessitàvem finançament i miràvem al cèntim; els tipus d'interès i són una mica més alts en les finances ètiques”. Però en concret es va analitzar la diferència en el total dels interessos, “la diferència era de 3.000 euros en set anys, i sabem que aquests diners anirà a altres projectes socials i transformadors, mentre que en altres bancs no sabem en què s'utilitza aquests diners, i en molts casos sabem que l'utilitzen també per a l'especulació o la indústria armera”. Va prevaler l'argument de suport a altres projectes i així es van prendre decisions a favor de les finances ètiques. Però reconeixen la necessitat de recórrer a «els bancs tradicionals» per al dia a dia, ja que són els únics que ofereixen servei de datàfon i possibilitat de fer canvis.
D'altra banda, la falta de llum en el local on es va instal·lar la botiga va obligar a Iberdrola a ser el seu client durant dos anys a canvi d'establir el servei. «Però ho vam fer per fer-nos sòcies de Goiener quan vam poder, fa uns dos anys». També ens ofereixen un servei d'assessorament i ens han fet sentir que som part d'una comunitat des del primer moment.
«Des del principi també hem treballat la sobirania tecnològica» expliquen els membres de Lakari. Des de la seva creació, han mantingut una estreta col·laboració amb la cooperativa Talaios, d'Olatukoop, que desenvolupa tecnologies lliures i ofereix serveis de consultoria, i «pel seu consell», des del principi van apostar pel programari lliure: tant el programa de cobraments o gestió de compres a la botiga (Odoo), com el programari lliure que tenen en tots els ordinadors de treball. «Fa dos anys, a més, decidim apostar pel programa Nextcloud per al magatzem de documentació amb el nostre propi servidor, també vinculem la tecnologia amb la sobirania».
També han decidit fer un pas més en el camp de la tecnologia amb l'eina pròpia Jaki. És un assessorament personalitzat que permet elaborar menús setmanals equilibrats, saludables, dignes de preu i elaborats amb productes de temporada. Perquè això sigui possible, a més de la imprescindible comunicació pròxima, han aconseguit desenvolupar una eina tecnològica avançada.
Han volgut subratllar que el treball de la sobirania d'àmbit a àmbit és “un procés i una transició permanent”. Que res és perfecte i que «cal saber gestionar incoherències», i que, en el fons, la clau és «anar millorant contínuament els modes de fer i els productes».
L'últim salt a la sobirania l'han donat en telecomunicacions de la mà de la cooperativa Abaila, fundada en 2020: «Tenim Internet amb ells. Hem deixat lloc en la seu de Lakari per a instal·lar el seu node i a través de la ràdio lliure Arraio tenen l'oportunitat de difondre el senyal a Zarautz». Abaila està fent treballs burocràtics per a poder oferir el servei de telefonia, i quan el facin Laka contractarà la telefonia amb ells: «Són de la comarca, nosaltres estem a Zarautz i ells a Zumaia, i des de la sobirania del territori hem decidit treballar amb ells».
Els de Lakari veuen en el seu dia a dia més necessitats que els agradaria satisfer a través de l'economia social transformadora: «Com a repte, per exemple en qüestions de prevenció de riscos laborals i no veiem a ningú de referència. Un altre exemple és la renda de les impressores, que veiem que hi ha un buit en aquesta mena de subministraments. A veure si algú s'anima». En un futur, soñan amb donar respostes unificades a les necessitats comunes en col·laboració amb altres agents de l'economia social transformadora. «Si ja està en marxa l'oportunitat de l'economia social transformadora per a donar resposta a les necessitats que tenim en els nostres projectes, és més fàcil fer el salt a la sobirania. Però els canvis cap a la sobirania venen, sobretot, de la pròpia reflexió».
FITXA
Què fa:un model de consum sostenible, un espai de compra, assessorament i educació cooperativa per a la revitalització del cultiu sostenible local i la promoció d'una alimentació sana.
Treballadors i socis: 5.
Residència: Zarautz.
Contacte: info@lakari.eus