Marisol Zamora va ser la primera dona que va denunciar els abusos sexuals de l'escriptor i clergue Patxi Ezkiaga. El 30 de maig el diari El País va informar d'això. Davant això, l'Ajuntament de Legorreta va fer públic que “condemnava fermament” qualsevol tipus d'agressió sexual, especialment les dirigides a menors d'edat. Va mostrar el seu suport a Marisol Zamora i va prendre tres mesures: Anul·lar la condició de fill predilecte del municipi de Patxi Ezkiaga Lasari, declarar d'ara endavant el Centre Cultural Patxi Ezkiaga i retirar del parc d'Etxezarreta l'escultura realitzada en el seu honor.

Marisol Zamora va explicar en l'entrevista concedida a Berria que Ezkiaga exercia el seu poder per a atacar: “Va començar quan tenia vuit o nou anys. No sé exactament quan, era nen. Va apagar la llum i em va asseure en les seves faldilles. Estàvem a les fosques, davant de la meva família. Em tocava. Les meves cames em posaven entre les seves cames. Ell em va dir que m'assegués, i llavors el que va dir un sacerdot a casa tenia molta força”.

El col·legi La Salle era conscient dels abusos sexuals des dels anys 1990 i davant això no van prendre cap mesura, segons els testimoniatges d'antics alumnes recollits per El País. Segons els testimoniatges, va cometre abusos sexuals a menors d'entre 8 i 9 i 17 anys.

24 són els testimoniatges recollits per El País sobre els abusos sexuals d'Ezkiaga. Izaskun Iparagirre, antiga monitora del campament d'Isaba en La Salle, va ser la primera persona que va avisar al centre dels excessos de l'Ezkiaga. “La resta dels germans de l'ordre no sabien com quedar-se sense perjudicar el col·legi”. També ha contat que en els campaments d'estiu portava cada any a un nou alumne i que a les tardes “desapareixia entre dues i tres hores” amb l'alumne. En informar d'aquestes actituds, la resposta dels responsables era simplement “parlar-li amb ell, a veure si li atén”. Una altra víctima ha relatat que els abusos sexuals havien estat comunicats a un dels professors més confiats i que això “riu”. Ezkiaga va ser enviat temporalment a Roma i al cap d'uns mesos va tornar al centre. I és que Marisol Zamora diu que no consta que el trasllat va ser provocat per les denúncies.

Els abusos en el centre van començar a partir de 1980, quan el col·legi es va fer mixt. Els testimoniatges assenyalen que els abusos eren habituals a l'aula, en presència dels altres companys que asseien als alumnes i els tocava els pits i els genitals. “Gairebé sempre treia noies soles”, diu una de les víctimes. Un dels testimoniatges més durs recollits per El País diu: “Em va demanar que el penis sortís alçat i s'assegués sobre ell. Em va dir: ‘La tendresa salvarà al món’. Davant això la víctima va sortir corrent, la qual cosa va tenir conseqüències negatives. "Cap de les meves obres va ser seleccionada, parlava mal als meus companys dient que era un vague". Alguns testimoniatges afirmen que aquestes vivències de la infància encara no han estat superades en l'actualitat, i reconeixen que una víctima ha intentat suïcidar-se.

Més denúncies d'abús sexual

L'any 2020 va morir Sebastián Grandmontagne, director espiritual de les novícies d'Irun, va aprofitar el poder per a abusar sexualment als menors. Un estudiant va denunciar que Grandmontagne li va atacar sexualment i ho va fer “amb tots els seus cursos”. Eren uns 120 alumnes. Grandmontagne deia que era un guia espiritual i expert en temes sexuals, i així feia preguntes a l'alumnat sobre el sexe, segons un testimoniatge. Segons el manifestat per El País , va buscar l'ajuda d'un monitor de confiança perquè l'ajudés a escriure una carta al col·legi.Diu que Grandmontaigne no se li va acostar més, però que Ezkiaga va continuar com sempre.