argia.eus
INPRIMATU
El cas 'La Plutònica'
Josu Jimenez Maia 2024ko uztailaren 23a

A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.

Els germans José Rosendo i Valentín Ayllón eren impressors, arribats a Montevideo des de l'altre costat del riu La Plata en 1821. No fa molt, els espanyols s'havien anat de l'Uruguai, però els brasilers la van ocupar i la van unir a l'imperi amb el nom de l'Uruguai “Província Cisplatina”, malgrat la resistència dels uruguaians. En aquesta complicada època política, els germans Ayllón van fer una gran feina, ja que de la seva impremta de Montevideo van sortir diversos periòdics, entre ells L'Aurora, El Pampero, El Ciutadà, que es publicaven en la impremta dels germans.

Fa dos-cents anys, al juliol, els germans Ayllón van publicar una oda, un llarg poema polític rimat, d'un autor desconegut, o de varis: La Plutònica, Oda dirigida a Plutó, porta una nota al peu on s'indica que el poema és de 1816, època en la qual els espanyols dominaven encara a l'Uruguai. Segurament no era més que un truc per a evitar problemes amb els dirigents brasilers. Si el/els autor/és, o els/les autors/as, sabien que per a llavors ja havien transcorregut molts anys, el nostre/a Gabriel Aresti deia: “La poesia és un martell” i es va guardar amb la prudència de qui agafava la mà al company del martell. En qualsevol cas, aquest poema de vuit pàgines i de llenguatge culte és un poema irònic contra tota monarquia, però que, com és necessari, no evita les paraules vermelles, una mostra en aquesta part de l'estrofa 18:

“Fins que la corona assumida,

el setè Fernando

avui la cenyeix absoluta

no obstant això de ser fill de p...”

Per a veure exemples d'abús i censura de les monarquies no fa falta retrocedir 200 anys ni viatjar més enllà dels oceans

L'oda crítica sobre el Ferran VII.llaurin d'Espanya era, en definitiva, una crítica contra totes les monarquies, i així ho van entendre les autoritats brasileres. La conversió del periòdic en altaveu de crítica política pels periòdics de l'època no va ser del gust dels monàrquics poderosos. El Febus Argentino va ser tancat el 2 d'agost pel governador, i fins i tot el 26 va ordenar buscar i requisar tots els exemplars de La Plutònica, encara que els soldats van haver de desplaçar-se a domicili per violació de la Llei d'Impremta. La repressió dels germans contra La Plutica va provocar que la impremta fos tancada diversos dies i sofrís greus danys econòmics.

Els germans Ayllón, víctimes involuntàries i, al mateix temps, lluitadors de la llibertat d'expressió, van desaparèixer sobtadament com un motu proprio. On? Per a llavors ja era independent de tornada a l'Argentina, a l'altre costat del riu La Plata? Per l'oceà a aquest costat? Qui sap. Posteriorment, el propi alliberador, Simón Bolívar, va donar l'ordre de buscar als seus germans perquè l'ajudessin, però no ho va aconseguir.

Entorn de La Plutònica es reuneixen qüestions com el poder revolucionari del discurs i el comportament repressiu per part dels poderosos; la força salvatge de la censura i el gran sofriment i fermesa de les seves víctimes. Malgrat la duresa de la censura i de la violència dels imperialistes, els uruguaians van aconseguir, no sense problemes, ser nació al cap d'un any, segons es recull en la Constitució de 18 de juliol de 1825.

Per a què portar una causa de fa 200 anys i, a més, de l'altre costat de l'oceà? La resposta l'ha donat un comunista portuguès, José Saramago:“Hi ha una dita que és fals i corrent: passat, passat, passat, passat. Però el passat mai va, si alguna cosa no va és passat. El passat sempre és present. Som la memòria de nosaltres mateixos i dels altres. Som la memòria que tenim”.

Fa 25 anys les forces armades de la Corona d'Espanya van tancar el diari Egin i l'Euskaldunonon fa vint anys –i no s'ha vist una metàfora, si no, la corona del logo de la Guàrdia Civil–, han detingut a 11 persones, torturat i han fet passar l'infern que no van sofrir els germans Ayllón. Per a veure exemples d'abús i de censura de les monarquies no fa falta retrocedir 200 anys ni remuntar-se més enllà dels oceans.

Josu Jimenez Maia, poeta