La mort de Guillem (La mort de Guillem) és una pel·lícula que ha estat estrenada en el Festival de Cinema de Màlaga. La pel·lícula està basada en una història real, en el cas de l'antifeixista Guillem Agulló. En la matinada de l'11 d'abril de 1993, un jove de 18 anys va ser apunyalat en el pit per un neonazi durant una acampada amb uns amics en la localitat castellonenca de Montanejos. Agulló era natural de Burjassot (València). La seva família ha sofert des de llavors, a més de desenes de casos de suïcidi judicial, atacs feixistes: cada any, en l'aniversari de la mort del seu fill, continua rebent amenaces, anomenades anònimes i pintades de simbologia feixista.
El procés judicial va emmarcar l'agressió en una "lluita entre joves", en la qual es va eliminar la "barrera política". El jutge va dictar una pena de 14 anys de presó per a l'assassí, Pedro Cuevas, però només va complir quatre d'ells a la presó, segons la mateixa font. Per si no fos prou, Cuevas es va presentar a les eleccions municipals de 2007 en la localitat valenciana de Xiva, amb el partit ultradretà Aliança Nacional. Va ser jutjat l'any passat en el marc de l'operació Panzer, acusat de formar part de l'organització neonazi Front Antisistema (FAS). El procés va acabar amb l'absolució, ja que les escoltes de la Guàrdia Civil van ser declarades nul·les pels manifestants.
El jove director català Carlos Marques-Marcet, que ja ha guanyat la Biznaga d'Or en el Festival de Màlaga, s'ha fet càrrec de portar la història de Guillem a la pantalla gran a proposta dels seus productors. La pel·lícula, que en principi anava a ser presentada al juny a València, va haver de ser suspesa per la COVID-19 i ha estat presentada aquest dilluns en el Festival de Cinema de Màlaga.
Això no ha estat l'únic obstacle, ja que l'actor que anava a interpretar a Guillem Agullo va pensar a abandonar el projecte uns dies abans dels assajos, per por de coincidir amb la sort de la jove valenciana. A més, a Burjassot, localitat natal del mort, algú va reprendre a l'equip de rodatge i van realitzar un retrat en memòria de Vox sobre una altra pintada en homenatge a Guillem.
La mort de Guillem mostra una història que reflecteix tota aquesta violència i que, des del punt de vista familiar, mostra les cares del dol i la lluita. Els assassins d'Agulló van cantar l'himne feixista Cara al sol des de l'escena del crim, tal com van confirmar els seus amics durant el procés judicial. "Crec que és molt interessant entendre llavors el que va passar per a veure les similituds i diferències amb el que està succeint ara", ha explicat Marquis-Marcet en una entrevista concedida a Onda Basca.
En 1993, l'Estat espanyol es trobava internacionalitzant, orgullós de l'èxit de l'Expo de Barcelona 92 i Sevilla. No obstant això, "encara hi ha moltes coses del règim anterior que no han marxat", ha dit el cineasta de 37 anys, qui ha subratllat que la seva generació ha crescut amb idees tan controvertides que "no es podia criticar la transició".
Per això, defensa que és el moment adequat per a revisar la història i entendre d'on van sorgir algunes situacions que no s'han resolt: "És molt simptomàtic que els joves de la classe obrera que van matar a Guillem es decantin per la ultradreta i per les classes altes. És una cosa que està passant. La Directora planteja la següent pregunta: -Què estem fent malament? ". La Mort de Guillem ha estat filmada per a començar a donar respostes.