Kutxabank va vendre 2.500 préstecs hipotecaris el mes de juliol passat al fons d'inversió irlandès Zima Finances, gestionat per Servihabitat en l'Estat espanyol. Per 250 milions d'euros, el banc ha venut 2.500 deutes hipotecaris qualificades com a "tòxiques", la qual cosa es denomina als deutes que tenen una baixa probabilitat de ser cobrades íntegrament als ulls del banc. La plataforma Stop Acomiadaments informa que aquests deutes transmesos procedeixen de diversos domicilis de l'Estat espanyol, entre els quals es troben Madrid i Màlaga.

Existeixen almenys set famílies afectades per la compravenda, ja que són tantes les identificades per la plataforma: tres en Donostia i altres quatre en Goierri i Vitòria. No obstant això, cal concloure que el nombre d'afectats és major. El 8 d'octubre AZET, Sindicat de l'Habitatge del Casc Vell de Bilbao, a través de les xarxes socials, va informar que algunes de les persones afectades per la venda de Kutxabank ja han començat a posar-se en contacte amb elles.

"Tots els bancs estan venent deutes morosos a fons voltors a un preu molt inferior al deute dels seus clients. Però la sentència 728/2020 del Tribunal Suprem impedeix als deutors comprar el seu deute a un preu irreversible venut al fons putre. Així, guanyen els bancs i els fons voltors, i la gent hipotecada perd", lamenta la plataforma Stop Acomiadaments. Denúncia que Kutxabank està deixant de costat a moltes persones amb dificultats per a pagar les quotes amb la compravenda, i recorda que els bancs tenen l'obligació de complir el Codi de Bones Pràctiques Bancàries, evitant desnonaments. No ho han fet, per la qual cosa els fons voltors "tenen lliure la possibilitat de presentar demandes de desnonament i deixar a les famílies vulnerables al carrer".

Així mateix, la plataforma ha interpel·lat al Govern Basc. Pregunta si el comerç de Kutxabank té coneixement de la situació de les persones afectades i com garantirà la protecció i l'habitatge a aquestes persones en situació de vulnerabilitat. A més, han estès la paraula als partits polítics, "especialment al PNB i al PSE", perquè governen conjuntament en les Juntes Generals i en la majoria dels ajuntaments. Així se'ls ha comentat la plataforma: "En 2015 es van aprovar resolucions declarant els territoris i municipis lliures de desnonaments de persones vulnerables estretes per entitats financeres i fons putres, comprometent-se a mediar davant elles per a evitar els desnonaments dels habitatges habituals. Els demanarem que ho compleixin a través de la mobilització".