Per primera vegada s'ha apostat per donar a conèixer el tema de les llengües minoritzades i oprimides i despertar la consciència. Una petita aposta per compartir les realitats, els reptes i els somnis que aquests parlants viuen a Berlín. Enguany, s'ha organitzat la primera vetllada perquè el basc i el kurd entrin en la xarxa. En Sprach, im Widerstand, la gaubela de les llengües basca i kurda, o en kurd, êvarek ji bo zimanog kurdú baskì.

Kurdua i el basc són dues comunitats vives i lluitadores en les quals dos lluitadors per la llengua es van trobar a Berlín: Ciwan Tengezar i Amaia Orbe Barri. Així, la passada tardor va florir un projecte per a traduir una cançó del basc al kurd.

Roj, berf, azadfont… en kurd “Primeres notes d'una marxa“ de Laboa

La volta sovint pot ser un viatge sense fi i ple de sorpreses. Aquesta idea que es va posar en marxa sense tenir en compte moltes dates és un exemple d'això, ja que s'ha materialitzat en el moment en què el necessitava. I és que la traducció de la cançó “Martxa baten lehen notak” de Mikel Laboa i Joxean Artze va donar inici a aquest viatge. I deu anys després d'haver apagat la veu de plata del cantant de secular, Ciwan Tengezar ha cantat en kurd per primera vegada a Berlín. Curiosa coincidència, o més ben dit, joia.

La primera nota d'una marxa va ser gravada per Laboa en 1980. En aquella època, el donostiarra, a pesar que li agradava "Internazionala", va trobar a faltar el problema dels pobles petits i va decidir crear una marxa més senzilla basada en la idea de solidaritat entre els pobles i els éssers humans. Laboa va fer la música de la marxa i li va demanar a Artze que escrivís un text sobre la base d'aquesta idea. Aquesta cançó va ser el resultat. I així, anys més tard, s'ha organitzat a Berlín la vetllada de les primeres llengües del kurd i del basc, basada en la mateixa idea. La potent il·lustració del cartell de Gaubela ha estat creada per Lena Pritchard, basant-se en el projecte de traducció de la cançó.

La música com a pont entre les llengües.

La vetllada ha començat amb un bertso escrit per Nagore Soroa Hernández i a continuació Markel Anasagasti, Lander Majuelo, Jone Bolibar, Mikel Elgezabal i Amaia Orbe s'han encarregat d'ambientar la tertúlia amb diverses cançons en basca.

A continuació, hem conegut les realitats, els reptes i els somnis que viuen a Berlín, en una taula rodona moderada per Matthias Hofmann. D'una banda, Nekane Etxaide, nascuda a Euskal Herria, i la seva filla Mireia Noriega, nascuda a Berlín, han parlat sobre la situació general del basc, sobre la dictadura de Franco i sobre les iniciatives per a promocionar el basc a Berlín. D'altra banda, Ciwan Tengezar, d'Iparkurdistan, i el seu fill Zervak Tengezar, nascut a Berlín, han parlat sobre la importància de la transmissió i l'aprenentatge de la llengua materna. D'altra banda, s'han referit a la brutal opressió que sofreix avui el kurd i han recordat que a Berlín també està molt present la pressió de la comunitat turca. Argia va entrevistar fa poc a Suna Altuna i l'activista explicava que el kurd es troba en la "situació en la qual el basc estava en l'època de Franco". Després de la taula rodona, els assistents han tingut l'oportunitat d'aprendre una mica de kurd i basc, acompanyats de les dinàmiques, danses i cançons que han preparat Amaia i Ciwan.

Per a acabar amb la vetllada, hem pogut gaudir de la música d'Adar Ensemble. Malgrat ser un grup format per músics de diferents parts del món, canten en kurd. Encara així, hem pogut escoltar per primera vegada les cançons en basca en la presentació de la versió “Primeres notes d'una marxa”. La versió de la cançó de Laboa no ha estat l'única sorpresa. El baixista Wester Desamours ha gaudit d'una cançó especial per a la vetllada i composta en la llengua criolla d'Haití, és a dir, en la seva llengua materna.

Ziman şoreí. La llengua és una revolució.

Una llesca de pa ratllada es va fer negra i no es va prendre ni un cèntim.

Vers de Nagore Soroa Hernández:

Benvinguts a Kurdu i

Benvinguts a Basc!

Marxes llargues en un pas petit

Comença.

Primera trobada, primer joc,

Aquesta primera abraçada,

Agafem la mà i anem

Avanci en el nostre camí!

Senzills i invisibles

Com a bells somnis.

Som perfum, joies,

Pastís de xocolata.

No som grans ni poderosos,

Ni Trump ni Angela.

Estem vius, xopats d'alegria,

I que ens sentin!

Aprendre, parlar, ensenyar,

Acció cultural, protesta...

Manteniment de la llengua a Berlín

El nostre objectiu i preocupació.

Ens hem reunit amb fraternitat

I ple d'il·lusió.

Continuarem treballant demà,

Que la festa comenci ara!