En aquest setè mes de la pandèmia continuem aprenent les conseqüències que deixarà la COVID-19. Entre altres coses, en els últims dies s'ha confirmat que la Fira de Durango no se celebrarà de manera presencial. Encara que els rumors que circulaven pels voltants augmentaven, molts no podíem creure que succeís així. No obstant això, enguany es passarà al format en línia i es realitzaran trobades en línia, xerrades, cafè ràpid, cervesa i lligues.
“Si volem cuidar la cultura basca és imprescindible reforçar la infraestructura sanitària, augmentar el nombre de biblioteques, contractar més professorat i posar les cures en el centre”
És un cop tremend per a les editorials, les impremtes, els distribuïdors i els autors, però els grups petits, els autoproductors i els col·lectius, i els que vagin de manera lliure, també rebran un cop del mateix nivell. El desastre va més enllà de les conseqüències econòmiques, ja que desapareix un percentatge important dels diners que la cultura basca mou cada any, perquè el que no s'embeni en DA! no es vendrà en cap altre lloc.
Encara que és dur per a la cultura i per al poble de Durango, no podem pensar en DA! com si en una iniciativa cultural com aquesta fos una qüestió extraordinària i aïllada, el camí per a resoldre les situacions de forma aïllada s'ha limitat clarament. Si volem cuidar la cultura basca, és imprescindible reforçar la infraestructura sanitària, augmentar el nombre de biblioteques i ampliar la seva ubicació, contractar més professorat i posar les cures en el centre. És imprescindible pensar en conjunt sobre les necessitats de la societat. Per això, podem dir fàcilment que hem perdut vuit mesos d'experiments per a arribar de nou als confinaments.
Per això és més clar que mai que per a cuidar la cultura cal cuidar a tota la societat, perquè aquest és el nostre dret i és el que hem d'exigir als que estan en les institucions. No volem bons per a gastar en cultura, volem nous hospitals!