argia.eus
INPRIMATU
La quadrilla a examen
Joanes Tovar Torres 2024ko uztailaren 22a

La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat. En aquest sentit, Gaztea va reunir en una secció del seu programa Zulora a quatre joves per a debatre sobre les quadrilles, i els seus comentaris em semblen molt útils per a la reflexió. És hora, per tant, d'extreure de l'equació i analitzar-la des de zero aquest factor comú de la nostra societat, sense idealització.

La creació i adaptació de les quadrilles sol ser un fet veritablement traumàtic, ja que no hi ha bascos que no coneguin o visquin algun tipus d'altercat o mòbil de l'època de formació de les quadrilles. Però, per què és tan traumàtic? Perquè, al cap i a la fi, perquè la quadrilla, d'una manera més ràpida o més violenta, vol dir separació. Les quadrilles són, bàsicament, un exercici de “posar límits”, fer un “nosaltres” a mesura que es distingeixin “els altres”. Aquesta limitació pot donar lloc a ruptures doloroses, per exemple, moltes de les disputes que es produeixen en l'ESO tenen el seu origen en aquesta ruptura, ja que un grup ha creat una quadrilla sense cap acord, els de la mateixa quadrilla s'han enfadat, una persona ha canviat de quadrilla, ha sorgit un debat entre dues quadrilles o han tirat a uns nois del grup de Whatsapp que componien tots els alumnes del curs sense cap motiu.

No tenir quadrilles o no coincidir amb el model social de les quadrilles és quedar fora de la socialització basca. No són els que es queden sense quadrilles o els que no tenen quadrilles els que perden el sistema i són pobres?

A més d'explicar com és la seva creació, és fonamental entendre la quadrilla com una institució soci-política. La quadrilla arriba a tots els racons de la societat, ja que totes les persones de totes les ciutats i pobles tenen una. L'organització a través d'aquests grups d'amics permet també una organització de la societat basca entorn de les quadrilles, ja que els caps de setmana, en quedar amb la quadrilla, els sopars nocturns per quadrilles, tenim un dia de quadrilles. Hannah Arendt va parlar a mitjan segle XX sobre el totalitarisme i jo crec que també parlaria de les quadrilles en un sentit totalitari. I la paraula totalitària no és un abús, encara que sembli un abús, perquè no hi ha manera d'evitar el sistema de quadrilles. I si creus que tu, un basc idiota, pots caminar sense quadrilles, hauràs de sofrir les conseqüències. No tenir quadrilles o no coincidir amb el model social de les quadrilles és quedar fora de la socialització basca. No són precisament els que es queden sense quadrilla o els que no tenen quadrilles els que perden el sistema i els pobres?

Aquesta forma d'organització genera, entre altres coses, la relació que formem amb la nostra quadrilla. Com en qualsevol altra relació, la Quadrilla exigeix compromís, però no es pot igualar el compromís que demanda la Quadrilla amb el que ens demanden altres relacions; la rigidesa del nostre sistema, més que el compromís, exigeix la lleialtat de la Quadrilla. El de la Quadrilla pot ser una de les relacions que més cal cuidar, prioritzar sobre qualsevol altra relació. La pròpia Quadrilla serà, a més, el motor més fort d'aquesta exigència, ja que cada vegada que falli recordarà que la seva mateixa quadrilla li deu lleialtat. I no pensis que el missatge que apareix en el grup de Whatsapp preguntant on estàs o amb qui has estat, neix de la teva inquietud, sinó de la cega fidelitat que et deus. La quadrilla té a veure amb la família, passi el que passi, no hi ha res que pugui trencar, ni falta d'amistat o confiança. Sembla que al País Basc “és més fàcil deixar una parella tòxica que deixar una quadrilla”, així parlava un dels participants del programa Zulora.

Estic segur que més d'un estarà a gust amb la quadrilla que li ha tocat o que ha triat. És innegable la necessitat que tenim els éssers humans per al grup en la mesura en què som éssers socials i la de les quadrilles pot ser una forma d'organització molt interessant en aquests temps en els quals som fortament impulsats a l'individualisme. Malgrat tots els seus beneficis i de la nostra manera d'organitzar-nos, no podem seguir el model de les quadrilles sense més. Tal com comencem a posar en dubte altres models de relació, és el moment d'obrir el debat sobre els models de quadrilles. Per a acabar, un petit missatge per a la meva quadrilla: els joves, us vull molt, però hi ha temes que parlar. Jo crec que els de la quadrilla tindrem alguna cosa a parlar la pròxima vegada que ens reunim.

Joanes Tovar