- La parada del creuer de luxe Sigui Dream I el passat 4 de juliol en l'entrada de la Badia de la Petxina ha estat notícia. Les i els donostiarres hem pogut veure en diverses fotos el creuer i des d'allí les barques anomenades “taxis” per a portar als turistes al nostre port. Diversos ciutadans han expressat la seva preocupació a través de les xarxes socials.
Però el fet no és nou i molt menys si tenim en compte els dos principals ports del nostre entorn, Pasaia i Bilbao. Alguns mitjans prenen el paper d'altaveus i publicistes d'aquests creuers. Ofereixen informació d'interès sobre ells a l'arribada als ports: entrevistes a la tripulació, publireportatges... Aquests mitjans de comunicació enalteixen el turisme que s'està convertint en un monocultiu econòmic en el nostre territori. La recollida de creuers ens ho expliquen com una bona notícia i una bona notícia. La passada legislatura la Diputació Foral de Guipúscoa va incloure en el seu pla de turisme iniciatives sobre els creuers. Malgrat les dificultats que presenten les seves característiques físiques, l'intent d'introduir el port de Pasaia en la ruta dels creuers va ser constant:La proposta de realitzar el camí de Sant Jaume per mar, a través de petits creuers, entre altres. Entre altres coses, es tracta d'arribar a Pasaia en autobusos i portar turistes a Donostia-Sant Sebastià.
Existeixen dades sobre els problemes que plantegen els creuers. Transport & Environment, un vaixell d'aquestes característiques contamina com un milió de cotxes segons la campanya europea de mobilitat sostenible. Sovint s'ha dit que el creuer és un poble flotant; cal tenir en compte que les escombraries i la contaminació que genera no es queda en aquesta localitat, sinó en la mar, en l'aire i en els territoris que visita. Ens trobem davant una de les formes més representatives del turisme extractiu. A través dels creuers, els promotors turístics utilitzen el patrimoni i els recursos naturals, culturals i socials dels territoris per al seu negoci i només deixen mal en el territori.
En la xarxa SET de ciutats del Sud d'Europa que es troben davant la turistificación, hi ha un problema dels creuers Donostialdea i els territoris que sofreixen un impacte molt més negatiu que la costa basca
En la xarxa SET de ciutats del Sud d'Europa que es troben enfront de la turistificación, hi ha ciutats i territoris que sofreixen el problema dels creuers amb un impacte molt més negatiu que Donostialdea i la costa basca. El mes de setembre passat ens vam reunir a Lisboa membres de Lisboa, Barcelona, Venècia i Sant Sebastià. En aquests dies ens despertàvem i vèiem cara a cara a dos gegantescos creuers. Va ser una excusa perquè els membres desgranessin amb detall les influències dels creuers. A Barcelona i Venècia estan identificats com un dels elements més rellevants i perjudicials de la turistificación, com ho demostren les campanyes Stop Grandi Navi i Stop Creuers.
Segons els membres de Barcelona, l'entrada d'aquesta mena de monstres en el port equival a obrir la porta de la destrucció. A ella acudeixen diàriament uns cinc gegantescos creuers, entre ells els més grans d'Europa (10 000 persones). Els milers de visitants són portats a la ciutat durant unes hores. Normalment tot està organitzat, la majoria dels menjars i serveis s'ofereixen en el propi vaixell i durant el temps que romanen a la ciutat visiten a tot córrer els llocs i monuments més representatius.
Per part seva, els membres de Venècia afirmaven que el nombre d'habitants de la ciutat es triplica cada dia, especialment amb les persones que portaven els creuers. D'altra banda, el company de la ciutat italiana comentava: És sabut que el turisme massiu perjudica les vivències del turista i que escoltar els turistes que es queixen de l'excés de turistes en la zona de la plaça de Sant Marco, rarament trepitjada pels venecians, és habitual. En els últims mesos, a més, dos creuers han sofert accidents a Venècia, tornant a posar sobre la taula el problema dels creuers.
Els governants dels nostres territoris es manifesten una vegada i una altra a favor d'un turisme sostenible i de qualitat. Aquestes paraules gruixudes en el cas dels creuers són totalment equivocades. Com s'ha esmentat anteriorment, els creuers són una forma de turisme contaminant i extractiva. En comparació amb Venècia, Barcelona, Lisboa i Canàries, els vaixells que arriben a Sant Sebastià són petits i tenen pocs passatgers. Alguns dirien que són de qualitat, com Sea Dreams I, que paguen viatges de luxe perquè són turistes rics. Des del punt de vista de la sostenibilitat social cal tenir en compte que aquest tipus d'iniciatives poden tenir un gran impacte a la nostra ciutat. En contra del mite que en arribar a la ciutat els visitants amb rendes més altes generen riquesa per als donostiarres, se'ns està demostrant la realitat de l'augment dels preus de consum i l'exclusivitat de determinats espais.
"Des de la plataforma Bizilagunak", hem presentat setze propostes aquesta primavera amb una brúixola cap al descrecimiento turístic. Els danys que l'actual model turístic genera a la ciutadania de Sant Sebastià són múltiples i cada vegada els resulta més difícil ocultar-los
Des de la plataforma Bizilagunak, aquesta primavera hem presentat setze propostes amb una brúixola cap al descrecimiento turístic. Els perjudicis que l'actual model turístic genera a la ciutadania de Sant Sebastià són diversos i cada vegada els resulta més difícil ocultar-los: preu de l'habitatge, ocupació de l'espai urbà, mercantilització de la cultura, posada en risc d'espais naturals, increment dels llocs de treball precaris, ofegament del comerç de proximitat... Ja no és de rebut celebrar el creixement del turisme i explicar-lo com una bona notícia. Les propostes cap al descrecimiento turístic les fem des de la perspectiva dels qui vivim i volem viure en ell; ens ha portat a això veure en perill les nostres condicions de vida i poder viure a la nostra ciutat.
Pel que fa als transports, reivindiquem la necessitat de dissenyar i organitzar la mobilitat del territori d'acord amb les necessitats dels seus habitants. També ens oposem a la construcció de grans infraestructures innecessàries (ports gegants, passant de metre...). Ha arribat el moment de provar alternatives que no siguin el creixement, amb uns pocs guanys i un joc que la majoria de les vegades perd. A més, ens devem a nosaltres mateixos una reflexió com a societat sobre la hipermovilidad avui tan generalitzada. En la trobada Stay Grounded que se celebra aquests dies a Barcelona participaran, entre altres, en aquesta desena d'activistes anti-ampliació i multiplicació d'aeroports.
Per tot això, veiem clarament que els creuers no són necessaris ni beneficiosos en els ports del nostre entorn. A qui diu que el problema de la nostra ciutat no és equiparable al de Barcelona o Venècia, li responem que cal reaccionar abans d'arribar a això. Si els ciutadans som conscients del que està succeint i no posem límits, ens poden portar a una situació irreversible entre els qui pateixen fam de benefici insaciable i ceguesa severa. Estem organitzant en Donostia, però és molt el que queda per fer. A Pasaia també hi ha motius de preocupació per als qui proposen turisme i creuers com a solució a la resurrecció econòmica de la badia. A més dels turistes, hem de donar la benvinguda a aquests vaixells que porten danys ecològics i socials? No, no!