La igualtat de dones i homes en el món laboral s'ha vist obstaculitzada des de l'inici de la pandèmia del coronavirus. L'Organització Internacional del Treball (OIT) ha destacat aquest dimarts que la crisi econòmica generada per l'emergència sanitària ha afectat més els sectors amb més treballadors, ha destruït més ocupació femenina que el dels homes i ha mobilitzat tota la cura de nens, majors i dependents cap a les llars pel tancament de centres d'educació i assistència.
Tot aquest treball no s'ha repartit de forma equilibrada en la pandèmia, ja que han explicat que la incidència de la pandèmia en les dones treballadores ha estat "desproporcionada". Existeix el risc de “perdre els modestos avanços” que s'han desenvolupat en matèria d'igualtat de gènere en les últimes dècades i de “augmentar les desigualtats de gènere relacionades amb el treball”, segons l'últim informe de l'OIT sobre les conseqüències de la pandèmia en el món laboral. Segons han indicat, els danys en l'ocupació causats per la pandèmia han estat molt superiors als previstos per l'organització. A nivell mundial, les hores perdudes en el segon trimestre de 2020 van suposar el 14%, la qual cosa va suposar la destrucció de 480 ocupacions a temps complet (40 hores setmanals), la qual cosa va suposar la pèrdua de 365 milions d'ocupacions.
L'organització també ha ofert més dades preocupants, ja que la presència de les dones en el mercat laboral continua sent inferior a la dels homes i l'activitat econòmica es troba travessada per obstacles com la bretxa salarial. Aquesta última crisi té a més una particularitat evident, ja que l'ocupació femenina es troba, en aquesta ocasió, en major risc que el dels homes, sobretot per les conseqüències de la crisi en el sector serveis.
A nivell mundial, de totes les dones ocupades, gairebé 510 milions, és a dir, el 40%, treballen en els sectors més afectats. Entre ells es troben l'hostaleria i els serveis d'alimentació, el comerç majorista i minorista, el sector immobiliari, el comerç, les activitats administratives i la indústria manufacturera. La proporció d'homes ocupats en aquestes zones és del 36,6%, la resta són dones.
En concret, l'OIT ha destacat que les mesures anti-pandèmia han estat molt perjudicials per a les persones que treballen en els serveis de llar, i que les protagonistes d'aquest sector són les dones. Segons càlculs de l'organisme del 4 de juny, 55 milions de persones, el 72,3% dels empleats de llar a tot el món, "mancant un tancament i una cobertura eficaç de la seguretat social corren un elevat risc de pèrdua d'ocupació i ingressos".
En l'Estat espanyol, per exemple, els empleats de llar encara no tenen reconegut el seu dret a la desocupació. El Govern va acceptar el subsidi temporal per a ells quan la pandèmia era imminent, però només arriba a aquells que es troben en situació regular. Entre els treballadors informals també hi ha més dones a nivell mundial, entre les quals destaquen sobretot els migrants, que s'han quedat en una situació de vulnerabilitat extrema durant aquesta crisi. Els Estats han prohibit la circulació tradicional, la qual cosa ha dificultat la labor d'aquestes persones i, a més, no tenen opció a la protecció social.
A tall d'exemple, l'OIT destaca que en tots els casos la reducció d'ocupació interanual d'abril i maig ha estat "significativament major" per a les dones que per als homes. Al Canadà, per exemple, la reducció d'ocupació de les dones va ser del 16,5%, mentre que la dels homes va ser del 13,8%. En l'Estat espanyol, el ministre José Luis Escriva ha subratllat que la pèrdua d'ocupació registrada en els primers mesos de la pandèmia va afectar homes i dones “en una mesura similar”, amb 524.000 homes menys i 423.000 dones menys. No obstant això, la recuperació de l'ocupació registrada fins a mitjan juny ha deixat enrere a moltes dones: La xifra d'ocupats ha ascendit a 226.000 homes i la de dones a 62.000.
El risc que sofreixen les ocupacions de les dones no es limita a la igualtat laboral. Els tancaments dels centres educatius i dels centres d'atenció a persones en situació de dependència han retornat a les llars totes les tasques de cura familiar. Una vegada en la llar, aquestes tasques cauen en les dones, segons apunten estudis d'Estat espanyol. Abans de la pandèmia, l'OIT recorda que "les dones assumien al voltant de tres quartes parts de tot el treball de cures no assalariades". El temps dedicat a cura de les dones "s'aguditza quan els nens estan a casa", tal com ha succeït durant el confinament. La institució destaca, a més, la “especial dificultat” de les famílies monoparentals, en la seva majoria dones, amb un 78,4% dels casos.
La implantació d'horaris de treball flexibles i l'aplicació del teletreball han estat algunes de les mesures que moltes empreses han adoptat durant aquests mesos de confinament, "que poden ser més habituals en el futur", segons l'OIT. L'organització ha demanat als països que garanteixin "la igualtat d'oportunitats" en el teletreball entre homes i dones, així com "un tractament adequat de la seguretat i la salut en el treball, inclosa la violència domèstica". L'OIT recorda que "les crisis anteriors han demostrat que quan les dones perden els seus llocs de treball participen més en el treball de cures no assalariades i quan les ocupacions són escasses, sovint es neguen a les dones oportunitats laborals disponibles per als homes". Per això, ha advertit que aquesta última crisi "amenaça amb posar fi als ingressos de les dones en el mercat laboral, així com els canvis positius en la distribució de la prestació de cures no assalariades".