La setmana passada es van publicar les dades de la crisi demogràfica que afectaria també a Euskal Herria. El descens de les matriculacions d'estudiants en Hego Euskal Herria i la baixa taxa de natalitat han portat a la conclusió que les pensions públiques estan en risc i, per tant, el propi estat de benestar. Però aquest benestar no s'ha aconseguit gràcies als bancs, sinó a les llàgrimes i la suor de milions de persones d'Euskal Herria i dels estats espanyol i francès.

Les pensions públiques no estan en risc per la baixa natalitat, sobretot perquè els joves estan en situació de desocupació o perquè l'ocupació que es genera és molt precari. Hi ha riquesa suficient per a mantenir el sistema de pensions públiques i l'actual estat de benestar. El que falta és voluntat política per a fer un repartiment més just d'aquesta riquesa i posar més imposats als bancs, a les multinacionals i a les grans empreses.

No hi ha voluntat de prevaler la inversió social, sinó que es balafien milers de milions d'euros en armes o en obres faraòniques. La suposada crisi demogràfica no és més que una excusa per a acabar amb les pensions públiques en favor de les pensions privades, perquè els bancs, els fons de pensions i les assegurances guanyin més.