Han aparegut els mateixos sentiments d'onze dies i de nit que cada dos anys: la il·lusió que el primer dia comença a funcionar, l'emoció que s'endinsa a la comarca o al poble, l'alegria i els nervis de veure la furgoneta al lluny, l'alegria de córrer i cridar, aquesta estranya sensació de quan acaba… i la plenitud de l'últim dia, com quan enguany veiem a Vitòria plena de gent. Ja han passat 21 edicions des que alguns bojos van posar en marxa la iniciativa, i encara ens emociona.

No obstant això, el succeït aquests dies no ha d'allunyar-nos de la realitat. A pesar que s'ha avançat molt en les últimes dècades, parlar en basca continua sent una forma contra la normalitat. No hem d'oblidar que el poble del basc no es limita a la CAB, i que en 2019 no és la llengua que tenim com a oficial en tot el nostre territori. En l'Alta Navarra, més enllà de les promeses electorals, la llei del Basc continua vigent, fragmentant a la seva població i reconeixent diferents drets. Ja és hora de deixar de costat les fòbies i que tots els navarresos puguin aprendre, usar… Linguae Navarrorum. D'altra banda, a la regió més enllà dels Pirineus, en Iparralde, que sovint veiem tan lluny, el basc no té reconeixement oficial. La nostra supervivència la devem als seus habitants, als agents locals, a les ikastoles, a les escoles nocturnes, als euskaltegis, al moviment popular…

Tal com ens va recordar Amets Arzallus en Euskaraldia, ara tots estem a favor del basc, perquè és difícil estar en contra de la “cultura”, a veure qui pot justificar això. Tanmateix, quan el basc surt de l'àmbit en el qual se suposa que és seu, a alguns els genera inquietuds i problemes. Cal no oblidar tampoc el boicot que va sofrir la KORRIKA durant molts anys. “[Qualsevol dels pobles d'Euskal Herria], pel basc!” és un dels lemes més repetits que s'escolta en la KORRIKA. La clau, en canvi, vindrà quan fem el salt d'estar a fer, com ens recorda Euskal Herrian Euskaraz. També en això Maialen Lujanbio li va agafar amb severitat el missatge del testimoni. Les institucions han de reunir i executar els desitjos del poble. Per a què ens serveix si els diferents partits, el Parlament, les diputacions, els càrrecs electes… prenen el testimoni i després no fan una aposta real pel basc, quan no és el contrari? Per a què acudir a la KORRIKA si els noms dels edificis/iniciatives que s'inauguraran l'endemà són com BEC (Bilbao Exhibition Centri), Itzulia Basque Country, Urdaibai Bird Centri, Basque Culinary Centri, Basque Fest, Bermeo Estudiantina World Capital, Bizkaia Silver Week…? Les conseqüències de la globalització, diran alguns, “renovar-se o morir” uns altres… Jo afegiria “Cosmopolites vs kosmopaletos”.

No vull oblidar, perquè ells també són la institució, el quilòmetre dels quals van fer en l'Antic, el quilòmetre dels quals van multar a un jove unes setmanes abans i van portar a un periodista als jutjats… En un altre tema especial que cal tractar.

En aquesta aposta pel basc també es reflecteix la influència de les institucions en els mitjans de comunicació. Se subvencionen les publicacions d'informació en basca. Perquè, només cal veure com es fa aquesta separació, entre ells i en quina quantitat, per a sentir un gran auzolan. Necessitaríem un article especial per a analitzar la situació d'Euskal Irrati Telebista, un dels principals patrocinadors de la KORRIKA. Només un parell d'apunts ràpids; el temps que avui es dedica a Teleberri, que en moltes ocasions es “obliga” els bascos a respondre en castellà, la diferència de programes (missa, esport rural…)… haurem de donar un parell de voltes a aquests si volem aconseguir una cadena pública basca de referència. Una abraçada als mitjans de comunicació alternatius, bascos i populars!

És difícil, i AEK no té per què limitar o triar qui participaran en la KORRIKA i qui portaran el testimoni, però alguns no tenen el compromís de justificar la seva absència en aquesta mena d'iniciatives… el temps posarà a cadascun en el seu lloc.

Doncs bé, continuarem emocionant-nos amb la KORRIKA (arribarà el dia en què no siguin necessàries aquest tipus d'iniciatives), però no com una acció anecdòtica de dos anys. De fet, tenim un poble per crear, com va dir Maialen Lujanbio en el campionat de bertsolaris de 2009, “del basc i en basc”.