El Govern Basc, en procés d'elaboració del decret d'euskaldunización de l'administració pública basca, ha presentat el dilluns la proposta concreta realitzada pel secretari general del Consell d'Euskalgintza, Paul Bilbao, el secretari general d'ELA, Mitxel Lakuntza i la coordinadora general del sindicat LAB, Garbiñe Aranburu. Subratllen que la proposta té el “suport de la majoria àmplia” i el “consens bàsic”.

Han definit el camí de l'euskaldunización del sector públic, dividit en nou mesures, amb terminis “concrets i factibles”. Volen que dins de cinc anys es garanteixi la relació en basca amb la ciutadania i que en un termini de quinze anys es garanteixin els coneixements mínims en basc en tots els llocs de treball de l'Administració. D'aquesta manera s'assegurarien dos drets fonamentals: “que els euskaldunes tinguin accés al servei en basc” i “que els treballadors vascohablantes puguin treballar en basc”. Bilbao recorda que és el moment adequat per a fer els canvis: “Hem de tenir en compte que en els pròxims anys es jubilarà la meitat dels empleats públics, i aquest canvi generacional és una oportunitat per a euskaldunizar l'administració, amb un procés de transició que contempli a tot el personal”.

Una de les mesures d'aquest procés és la definició de la capacitació lingüística necessària dels treballadors i, en relació amb això, la creació de circuits en basc (cadena de serveis d'atenció a la ciutadania en basca) i unitats (per a garantir que les relacions laborals siguin en basca). Així mateix, subratllen la necessitat de “superar” el sistema de càlcul dels llocs de treball públics amb perfil lingüístic en funció de l'índex de preceptividad. En cas contrari, “sempre quedarà la possibilitat d'accedir al sector públic personal que manqui de les competències lingüístiques necessàries. I l'euskaldunización d'aquests treballadors suposarà un sobrecost”, explica Lakuntza.

Més enllà del perfil lingüístic

En la proposta, els agents també han concretat programes de formació sòlids per a l'euskaldunización dels treballadors, així com mesures per a les borses de treball i per a les noves convocatòries. Aranburu ha recordat que “la generació més antiga i bilingüe serà la de les quals ara saltaran al món laboral (amb una taxa de coneixement superior al 80%), per la qual cosa ha considerat imprescindible tenir almenys el perfil B2. D'altra banda, es recullen les conseqüències de l'incompliment de la data de preceptividad i les possibilitats d'excepcionalitat, aclarint que “aposten per mantenir al personal de l'Administració en els seus llocs de treball”.

Els tres agents acorden també que el foment de l'estabilitat dels treballadors és una mesura adequada: “També seran necessàries condicions laborals dignes: la temporalitat és un obstacle per al basc en els processos d'euskaldunización de l'administració, màximament quan la temporalitat és del 40% en les administracions d'Hego Euskal Herria”, ha subratllat Lakuntza.

Finalment, adverteixen que la llengua hegemònica domina “amb poder i amb recursos” i que, en conseqüència, “si no es regulen els criteris d'ús de la llengua, sempre prevaldrà la llengua hegemònica”. Demanen criteris per a prioritzar la llengua minoritzada: “L'acreditació del perfil lingüístic és de poca utilitat si aquest personal no desenvolupa la seva activitat laboral en basca”.