El secretari general, Idurre Eskisabel, ha considerat imprescindible que en les polítiques lingüístiques de futur per a la supervivència del basc es produeixi un “salt” que permeti afrontar els reptes, i ha qualificat com a bona notícia obrir la porta a l'oficialitat del basc a la Unió Europea, encara que ha explicat que el reconeixement de l'oficialitat no és un “instrument automàtic per a superar la minorització”. Així ha argumentat la compareixença dels Representants del Consell a Brussel·les, “demanant als Estats membres que apostin per la igualtat lingüística”. Al mateix temps, denuncien la cerca d'oficialitat a la UE i la no oficialitat a Navarra i País Basc Nord.

No es pot saltar en les polítiques lingüístiques

També ha realitzat una anàlisi de cada territori i ha subratllat que estem “lluny” de fer un salt en polítiques lingüístiques de futur. De fet, està en fase d'aprovació el Pla d'Acció per a la Promoció del Basc que establirà el “marc estratègic” del Govern Basc per als pròxims 10 anys, i el Decret que regularà la normalització del basc en el sector públic també ha entrat en la seva recta final. Així mateix, assenyala alguns elements a millorar: administració, establiment d'un termini d'euskaldunización, necessitat de superar l'esquema dels índexs de preceptividad...

En el cas de Navarra, el Consell Navarrès del Basc II. Després de la votació i aprovació de la proposta final del Pla Estratègic, recalca que el Govern ha "encaixat i bloquejat". A més, assegura que el basc es regularà com a mèrit “només en determinats llocs de la zona mixta”, per la qual cosa destaca el seu “impacte reduït”.

Educació: perdent oportunitats

Assenyala que l'educació és “un dels principals instruments per a la normalització i promoció del basc”, amb especial atenció a la nova Llei d'Educació d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, aprovada el 21 de desembre. Diu que "això no serà una llei que faci un pas ferma i contundent per a garantir la universalització del coneixement en les generacions futures del basc".

A Navarra, el Departament d'Educació diu que continua “frenant” la difusió del basc, i posa com a exemple l'obertura del nou centre públic en el barri pamplonés de Lezkairu sense el model D. En Ipar Euskal Herria, no obstant això, ha subratllat la impossibilitat de realitzar els exàmens en basc, però ha subratllat que gràcies a les mobilitzacions de professors i alumnes s'han donat “avanços”.

Agressió judicial i voluntat popular

En 2023, Eskisabel denúncia la “intensificació de sentències contra la normalització del basc”: Sol·licitar el coneixement del basc al personal de l'Administració Pública, des de les sentències que han qüestionat, fins a la derogació parcial de la Llei Municipal i el seu Decret de desenvolupament, que donava empara legal als ajuntaments de la CAPV per al seu funcionament en basc. Lluny de ser sentències aïllades, el Consell va alertar que forma part d'una tendència presa pel poder judicial.

No obstant això, ha assegurat que s'ha sabut articular una “resposta comuna” en el camí del consens, com és el cas de la manifestació “reeixida” del 4 de novembre. En el bàndol de la manifestació, el Consell va destacar la responsabilitat de gestionar aquest consens aconseguit i va presentar el Protocol per a articular les respostes locals.

La universalització del coneixement, un compromís cívic

El Consell considera que impulsar en el sentit de la universalització és el nucli del nou acord sociopolític que requereix la normalització i revitalització del basc de cara al futur.