El TC ha utilitzat un article de la reforma laboral per a frenar l'absentisme en la planta guipuscoana. Segons aquest article, l'acomiadament per causa objectiva d'un treballador, amb una indemnització de 20 dies per any treballat, és a dir, si durant dos mesos consecutius falla en el 20% de les jornades o en el 25% en quatre mesos. Per tant, el tribunal considera legal l'acomiadament d'una persona que no treballarà en aquestes quantitats de dies.
La decisió no s'ha adoptat per unanimitat, però una de les conclusions del Constitucional és que el dret al treball té un límit: “Llibertat de l'empresa i defensa de la seva productivitat”. Aquesta afirmació coincideix amb la reforma laboral del PP i del PSOE, però el que és pitjor, suposa també aprovar les tesis del capitalisme més salvatge en matèria de justícia, posant la llibertat de l'empresa per sobre de la salut laboral.
La sentència també discrimina en funció del gènere, ja que són les dones les que sofreixen el doble de jornada laboral que els homes: assalariades i de cures. Això perjudica seriosament el seu estat de salut. No és casualitat que una dona del jurat no estigui d'acord amb la decisió.
No ens cauria en l'alarmisme si diguéssim que s'està gestant un capitalisme que té “un projecte de futur que és clarament criminal”, com ha subratllat recentment l'escriptor i professor madrileny Carlos Taibo. La sentència del Tribunal Constitucional va en aquesta direcció.