En moltes ocasions hem denunciat el desequilibri que sofrim entre les escoles a Ordizia (en massa ocasions). En altres ocasions hem demanat al Govern Basc que adopti mesures concretes per a canalitzar la situació. Però els responsables del Departament d'Educació semblen obstinats a perpetuar el desequilibri d'Ordizia.
Una cinquena part de la població d'Ordizia té el seu origen a l'estranger. En qualsevol cas, la proporció de nens d'aquestes famílies és significativament major. Entre els nens més petits, dos de cada cinc famílies tenen el seu origen a l'estranger. I com hem explicat fins al punt de cansar-se, la majoria estudia a l'Escola Pública, tres de cada quatre nens i nenes de famílies d'origen estranger. No obstant això, a l'Escola Pública només hi ha un de cada tres nens de famílies d'origen basc.
El desequilibri és encara major quant al coneixement del basc de les famílies; tres de cada quatre famílies que no saben res o poc basca són a l'escola pública.
Així mateix, a l'Escola Pública es troben nens i nenes de gairebé totes les famílies que sofreixen una situació socioeconòmica difícil.
Qualsevol pot deduir l'impacte que aquest desequilibri té en la convivència, en la igualtat, en la justícia social, en la inclusió social o en l'euskaldunización, i les tensions, problemes i dificultats que genera.
Són números i proporcions que augmenten any rere any. El desequilibri s'ha multiplicat per cinc en els últims vuit anys.
Hem demanat reiteradament al Govern Basc mesures per a canalitzar i equilibrar la situació, però la realitat ha empitjorat.
El “índex de vulnerabilitat” creat pel Departament d'Educació per a fer front als desequilibris a penes ha canviat la situació a Ordizia. En els dos últims anys aquest índex només s'ha utilitzat per a llevar alumnes a l'Escola Pública
El “índex de vulnerabilitat” creat pel Departament d'Educació per a fer front als desequilibris a penes ha canviat la situació a Ordizia. En els dos últims anys aquest índex només s'ha utilitzat per a llevar alumnes a l'Escola Pública, encara que a l'Escola Pública hi hagi places lliures. El desequilibri a penes es veu afectat.
En la localitat que compta amb les dades de migració i euskaldunización anteriorment indicats, el “índex de vulnerabilitat” que el Govern ha establert enguany ha estat del 11,63%, quatre vegades inferior al que reflecteixen les dades objectives. Índex de vulnerabilitat de l'Escola Pública, 14,29%.
L'any passat ens vam queixar que els “índexs de vulnerabilitat” del 34,74% i els índexs del 41,30% per a l'Escola Pública no reflectien la nostra realitat, i enguany? I cap moviment ni canvi en la matriculació? Cap pas cap al desequilibri?
Convé recordar que per al càlcul del “índex de vulnerabilitat” el Departament d'Educació no té en compte dades objectives com l'origen de les famílies, el coneixement del basc, la declaració tributària, les propietats o l'ús de serveis socials o d'assistència social. Per contra, a cada família li pregunten si té Netflix, quants banys tenen a casa, nombre de telèfons intel·ligents, tauletes o e-books de les seves famílies, si tenen accés a Internet o no...
La repetició de la situació ens condemna a un permanent desequilibri i tensió. I no volem això, ni per a l'Escola Pública ni per al poble.
Ordizia, basant-se en aquestes dades objectives, necessita d'un pla d'intervenció que porti a l'equilibri als centres escolars de la localitat. Un pla que permeti al centre sortir de la competència i risc de matriculació anual, donar estabilitat i unir de forma equilibrada a l'alumnat del municipi. Tal com insisteix l'Ararteko en els últims cinc anys, tenint en compte la llibertat d'elecció del centre de les famílies, però sense anteposar l'equilibri local.
La convivència ciutadana, la igualtat, la justícia social, la inclusió i l'euskaldunización valen la pena. Necessitem polítics i govern preparats per a això.
Comunitat de l'Escola Pública Basca d'Ordizia