26 d'abril. Un any més, a Guernica han organitzat multitud d'actes per a recordar la massacre i la destrucció de l'aviació alemanya en 1937. Com és habitual, el so de la sirena d'Astra ha sonat a les 15.45, igual que ho va fer fa més de vuit dècades quan els avions feixistes s'acostaven, i els ciutadans han recorregut les veles al vespre.

El 6 d'abril de 1937 la Legió Còndor Alemanya i l'avió italià Aviazione Legionària van posar a Guernica en flames i van destruir el 85% dels edificis del poble; s'estima que els morts van superar els 2.000.

Donant tornades amb el relat

Com tots els anys, s'ha fet una ofrena floral als morts en atac, i enguany a més, el ministre de Presidència del Govern d'Espanya, Félix Bolaños, ha assistit per primera vegada a un alt representant de l'Estat espanyol. Pedro Sánchez ha anunciat a més que Guernica serà “el lloc de la memòria”.

Però l'actitud del Govern espanyol no és suficient per al president de la CAB, Iñigo Urkullu, i li demana un gest per a reconèixer el “dolor causat”. EH Bildu, per part seva, ha demanat al govern de Sánchez que reconegui la seva responsabilitat en la massacre.

"És un honor ser aquí, en representació del Govern legítim de la República que van atacar amb el bombardeig", diu Bolaños. Per a molts, venir a dir això a Guernica ha estat com un ganivet. Per part seva, Eneko Andueza, secretari general del PSE-EE, no ho ha fet, i ha demanat que "no es manipuli la història" als qui exigeixen disculpes al Govern d'Espanya.

Una vegada més la lluita del relat. Qui és l'hereu de l'actual Govern d'Espanya? De la república democràtica? O va deixar tot ben vinculat al règim de Franco? Per a respondre a aquesta pregunta només cal veure com es van fer les coses en la transició.

Però la memòria i el reconeixement no són només alguna cosa que correspon al Govern d'Espanya. Aquesta massacre va ser executada directament i a sang freda per l'aviació alemanya Luftwaffe, però entre els alemanys Guernica a penes és el títol d'un quadre.

“Altres Guernica”, exterminats per la Legió Còndor

Així ho diu la periodista Carmela Negrete en Context. En el seu ampli reportatge El ‘Guernica’ o la punta d'icerberg (‘Guernica’ així izeberga punta), la Legió Còndor analitza la seva visió alemanya de la participació de la Legió en la Guerra de 1936 i afirma que el Guernica de Picasso ha passat a ser “l'única imatge de la participació alemanya d'Hitler en l'Estat Collado de Franco”.

Els mitjans de comunicació i els museus d'aquell país han obviat en part totes les massacres practicades per l'aviació nazi al País Basc i en els territoris de l'Estat espanyol, encara que des d'agost de 1936, gairebé des de l'inici de la guerra, Hilter va enviar als “voluntaris” de la Legió Còndor per a protegir l'alçament militar.

Segons Xabier Irujo, investigador de la Universitat de Ren, Luftwaff va realitzar almenys 650 bombardejos al País Basc i va utilitzar el territori com a lloc d'experimentació. Un mes abans que Guernica, els avions alemanys van destrossar Durango, i després Eibar i altres pobles. Per tant, molts altres “Guernica” van ser també objecte de la Legió Còndor.

Assaig matinal en Munitibar

El bombardeig de Guernica a la tarda, unes hores abans, va ser atacat en Munitibar pels bombarders Junker 52 de la Legió Còndor i pels avions de caça Heinkel 51. Van llançar bombes i trets sobre la població, i a més de destruir molts edificis, van matar a diverses persones: “Descarregant zian ta atza itzulta. I ens dèiem “cacos” etorten, amb metrallador i… es va acabar (…) Horre va començar pel goix. Després d'Arrtsaldiak van prendre el jurament nadalenc i després van bombardejar Gernike. Primer Munitxibar i després Guernica”.

Així recull les paraules de Juana Bollar, testimoni de l'ocorregut en Munitibar. Munitibar va ser presentat el diumenge 26/04/1937. Llibre de crònica d'un atac aeri que recull, a través de nombrosos testimoniatges i documents, l'ocorregut en Munitibar i els seus voltants a l'abril de 86 anys.

El Parlament alemany va demanar perdó oficialment al poble de Guernica en 1997. Però, segons explica Carla Negrete, professor d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona, David Alegre, “la focalització de l'interès polític a Guernica, per influència de Picasso, no és casual, és un artefacte de fum que pretén bloquejar el debat públic, sobre la responsabilitat d'Alemanya en l'abolició de la república democràtica del [Estat espanyol]”.

La indiferència alemanya

Per a Negrete, encara que Alemanya s'ha considerat en moltes ocasions com un model per a treballar la memòria històrica, en aquest cas està molt lluny d'aquesta afirmació. Els arxius de la Legió Còndor han desaparegut i quan els han demanat informació sobre els seus actes, com va fer el Govern d'Astúries, han respost que no hi ha recerca de les administracions alemanyes.

És més, diu Alegri que la societat alemanya últimament tendeix a ser “indiferent” als crims que es van cometre en nom del seu país, i destaca més el sofriment dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Així, molts veuen la història de la Legió Còndor tal com han explicat els seus protagonistes: “Com una aventura simpàtica”.

Tal vegada així s'entén que tota una avinguda de Berlín, la Spanische Alle (Avinguda Espanyola) manté aquest nom. Al juny de 1939, milers de soldats de la Legió Còndor van desfilar enfront d'Adolf Hitler a la Porta de Branderburgo, i per a homenatjar-los van posar aquest nom a l'avinguda. “Una petita plaça veïna porta el nom de Guernica”, explica el periodista.