argia.eus
INPRIMATU
Crònica de les jornades teixint comunitats i nous models de vida
Teixint comunitats des de la socioecología
  • El passat 26 de febrer es va celebrar en Oihaneder Euskararen Etxea de Vitòria-Gasteiz la jornada Teixint comunitats i nous models de vida, en la qual UEU va col·laborar amb diversos grups de recerca –AFIT, NOR, Ekopol, Partaide–. Es van organitzar tres taules rodones amb l'objectiu de conèixer l'impacte de la crisi sanitària que estem vivint en els grups i agents socials, així com les aliances i relacions que s'estableixen entre ells. La segona taula rodona va portar als assistents a Zaldibar Argitu, Bizi! i van ser la Mesa de Larrea.
Oihane Arretxea Bereziartua @oihane_arretxea 2021eko martxoaren 03a
Argazkia: UEU

El primer col·loqui de la jornada va girar entorn de la vigilància. Aquí teniu la crònica de la xerrada: Teixint comunitats des de la vigilància.

Jokin Bergara, Bizi!, de la plataforma Zalbibar Argitu En la taula van estar Antton Harignordoquy (per videoconferència) del moviment i Lorea Flores de la Mesa de Larrea, per a reflexionar sobre la sociecología. La xerrada va ser dinamitzada per Andere Ormazabal, membre del Departament de Ciència Política i de l'Administració.

En aquesta tertúlia es va tractar de recollir experiències relacionades amb l'ecologisme. Els participants van haver de respondre a les següents preguntes: Hi ha diversitat en els vostres grups i iniciatives? Quina és la seva aportació a la socioecología?Creeu aliances? Com ha influït la pandèmia en la vostra activitat? Quins són els vostres reptes?

Visca! Moviment: "volem demostrar que un altre món és possible"

Bizi! neix en 2009 Sobre les mobilitzacions de la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Copenhaguen. Vinculen la urgència climàtica amb la justícia social en les seves actuacions i per a això utilitzen la desobediència civil, però sense violència, ja que, estratègicament, creuen que guanyen més a llarg termini. Com deia Harignordoquy, són "radicals i pragmàtics" perquè vulneren les lleis i proposen mesures concretes per a canviar les coses. Volen construir un model que respecti la societat i el planeta, "volem demostrar que un altre món és possible i que d'alguna manera s'està construint, ja s'han posat en marxa moltes alternatives", ha afegit.

Són 700 membres en total, dels quals 40 s'encarreguen de la coordinació, i precisa que "han d'estar sempre vint homes i vint dones, respectar la paritat és una regla". Quant a l'edat, la més jove té 20 anys i la major, 60 anys després. En cas contrari, "la majoria és blanca". Centren la seva activitat en Ipar Euskal Herria, però tracten que tots els territoris estiguin representats.

-Hem treballat molt la manera de mirar a l'interior-va observar Harignordoquy. "Tractem de fer activitats atractives, pensades, plenes d'humor i efectives", busquen accions que moguin els mitjans de comunicació a l'entorn d'EiTB. A més, fan propostes als ajuntaments sobre les mesures que poden adoptar en relació amb el canvi climàtic. D'altra banda, Bizi! fa de pont entre la gent que ha vingut de fora a viure a Euskal Herria i la societat basca: ensenyant basc i transmetent el nacionalisme.

Quant a les aliances, "pensem que la millor manera de fer front a la mundialització és el territori, i per tant, proposem una Euskal Herria sobirana", una proposta que estan treballant amb molta gent."En alguns àmbits de la societat, els ecologistes encara som una mica malvats i una mica malvats. En alguns sectors militants sentim a vegades una fustigació, sobretot per la nostra elecció de no utilitzar la violència", va manifestar el membre de Bizi!.

L'aliança Mesa de Larrea com a tal

"Som membres del moviment social, polític, sindical i ecologista de Guipúscoa", va explicar Flores. Es tracta d'una taula per a fer front a l'emergència ecològica, un punt de trobada formada per diferents agents. Al setembre de 2019 es va presentar la taula en la vaga general contra el canvi climàtic. El moviment contra la incineradora estava perdent força i hi havia necessitat de renovar, enfortir i ampliar el discurs ecologista. També volien servir-se d'espai per a arribar als joves. "Calia situar-se a Guipúscoa, és necessari canviar el sistema, però des dels nostres barris, pobles i ciutats", ha afegit.

La Mesa de Larrea és plural quant als agents implicats.Normalment, el perfil dels ecologistes "de sempre" sol ser d'homes majors de 40 anys. En grups com Fridays for Future, en canvi, hi ha noies menors de 30 anys i a més no són basques, va dir Flores.

A nivell teòric, no han fet cap aportació especial, ja que el treball realitzat fins ara s'ha materialitzat a partir de propostes anteriors d'altres agents. Quant a la construcció de xarxes, han fet una gran aportació al seu judici. Per exemple, la xarxa d'agents ha portat la difusió de la seva proposta, que ha arribat també a Bizkaia i Àlaba.

Flores afirma que quan va començar la crisi sanitària "la càrrega de treball a nivell personal es va incrementar". En el cas dels estudiants, per exemple, va explicar que molts van abandonar aquest camp de militància. D'altra banda, la crisi sanitària també els ha creat obstacles: "La pandèmia ha dificultat la trobada i ens hem adonat que no som tan eficaces a través de les noves tecnologies". També va preguntar: "S'ha vulnerat el dret a la protesta, què hem de fer per a garantir això? ".

Flores va explicar que aquesta taula en si és una aliança. "Tenim discursos i agents molt variats", va subratllar, i va subratllar que "això també ens porta a dificultats". S'han generat tensions amb diferents agents, ja que a vegades els discursos no coincideixen. Associacions ecologistes, sindicats i moviments estudiantils i juvenils s'han reunit en Larrea i el fet que els diferents agents s'hagin unit els dona l'oportunitat de realitzar grans mobilitzacions.

"La penetració, la confluència de diferents sectors, té una gran potencialitat per a reforçar els discursos", ha afegit. Identifiquen la necessitat d'un punt de trobada per a tot el País Basc, des d'una perspectiva socioecològica, per a debatre sobre el País Basc. D'altra banda, va subratllar que la gestió dels residus és un gran reto.no obstante, va recordar que "parlar de la gestió dels residus és parlar de l'última baula de la cadena". "Cal proposar alternatives" i identifiquen que hi ha molta feina en això. "Tenim clar que moltes vegades pararem els projectes, però això cal combinar-ho amb proposar alternatives", ha afegit. També va plantejar la necessitat de pensar quin tipus d'Euskal Herria volem.

Zaldibar Argitu reforçant la tejeduría comunitària

Aquesta plataforma neix amb motiu de la tragèdia ocorreguda en l'abocador de Zaldibar el 6 de febrer de 2020. "És un col·lectiu que respon a la conjuntura política", respon a un fet que té com a objectiu "construir un futur polític". Bergara va assenyalar que va sorgir d'un teixit social existent, la qual cosa els va donar capacitat de resposta ràpida. L'objectiu era tractar de canalitzar la ràbia i, sobretot, mobilitzar la ràbia. En un primer moment, es va definir un programa d'onze punts en el qual es pot apreciar "un to d'esquerres, ecologista i de negació".

El passat 14 de febrer es va convocar una manifestació a Eibar, que recorrerà els carrers de la localitat. La mobilització va ser multitudinària i molt variada quant a edat, origen i ideologia.A poc a poc, amb la creació de les assemblees, es va anar acostant molta gent amb el rebombori inicial. No obstant això, el membre de la plataforma va assenyalar que el basc va ser "un dels eixos" de la marxa i que per això diverses persones van deixar d'assistir.

La tejeduría comunitària ha tingut un gran impacte. "En crear un enemic extern es reforça la cohesió interna", això els va quedar molt clar. "Hem donat molta importància a buscar la suma dels diferents sectors socials i sobretot a traslladar el sector cultural al centre del moviment popular", ha afegit. A través de l'art s'ha volgut transmetre el missatge, i a través de la cultura s'ha tractat també de desenvolupar el missatge emocional.

A més de denunciar "el desastre humà i ecològic, hem volgut posar en valor el tema del residu industrial i exigir responsabilitats", segons ha explicat Bergara.

La seva aposta era sortir a la plaça i fer una confrontació política amb el Govern Basc, i per a això, van fer un pla efectiu als mitjans de comunicació: "Donarem el mateix missatge una vegada i una altra perquè tingui el mateix efecte", ha afegit. No obstant això, Bergara també ha comptat amb els qui han vingut a buscar el morb.

D'altra banda, es van establir aliances amb la Carta de Drets Socials d'Euskal Herria i amb alguns sindicats (ELA, LAB i CCOO). El lehendakari afirma que són aliances "interessants i estratègiques", ja que, entre altres coses, compten amb recursos i infraestructures.Per exemple, tenien previst organitzar una parada ciutadana per al 12 de març, però es va suspendre a causa de l'inici de la pandèmia.

Tenen una forta confrontació amb el Govern Basc i, per tant, no han creat cap aliança amb ells. No obstant això, va subratllar que "era necessari tenir un fluid de contacte amb els partits polítics", ja que "ho consideren imprescindible" per a donar respostes eficaces. "Tenim temps en contra i és necessari que hi hagi poder polític", ha afegit el lehendakari.D'altra banda, ha subratllat la necessitat de "conscienciar per a viure amb menys".

Al final, amb l'objectiu de fer més participativa la taula rodona, es va deixar un espai per a la reflexió i el pensament de les preguntes. Comencem a comentar la conversa amb els companys del costat i als pocs minuts comencem a compartir les nostres reflexions. Un oient va preguntar sobre la raó per la qual aquestes joves de Fridays for Future no són basques. "Avui dia l'ecologisme és políticament correcte, però no l'ecologisme basc", va assenyalar un d'ells. Concloem que els joves tenen referents globals en l'ecologisme, Greta Thunberg és l'exemple més clar. "El jove que participa en iniciatives com Fridays for Future no es defineix a si mateix com a ciutadà basc" o "és una qüestió de valor", van afegir altres participants en la mateixa convocatòria. L'espai per a la reflexió final no es va demorar massa, però la sessió matinal es va tancar amb una interessant reflexió.

Després d'una hora per a menjar, en l'estand vam posar en marxa l'última taula rodona de la jornada: Teixint comunitats des de l'autogestió. També publicarem una crònica sobre aquest últim tema en ARGIA.