Els convidats van ser Hirune Tobajas i Elia González, del barri d'Errekaleor de Vitòria-Gasteiz; Irati Gutiérrez i Ibai Atutxa, del centre autogestionat Karmela de Bilbao; i Sarah-Arnaldo de Castro i Nerea Beloqui, del barri donostiarra d'Infernu. Ainara Santamaría, del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UPV/EHU, va ser l'encarregada de conduir el programa.

L'autogestió com a eina, però per a què?

Per a de Castro, membre de l'Infern, l'autogestió és “la principal eina per a satisfer les necessitats d'una comunitat”. Serveix per a treballar la consciència col·lectiva, per a augmentar el capital social i polític i per a tenir més veu. "Sorgeixen noves dinàmiques i ens ensenya a treballar junts". A més, va afegir que enfront de la criminalització de la pobresa el cooperativisme i l'autogestió són essencials per a la protecció i la cura mútua.

"Els espais autogestionats són vitals. "L'autogestió ens dona una capacitat transformadora, i això dona poder", va afirmar Gutiérrez.Karmela posa als veïns en el centre amb l'autogestió, i el consideren imprescindible per a crear consciència col·lectiva i per a ensenyar a viure en col·lectiu.

Per als membres d'Errekaleor l'autogestió és una trensa de lluita: "Una eina per a fer front a aquest model de societat". Es reinventen els sabers, es donen xarxes, i Tobajas va assenyalar que això és el que fa que la comunitat s'enforteixi. "Proporciona mitjans per a garantir la vigilància interna i per a poder protegir-se dels atacs del sistema", ha afegit el Departament d'Interior. Per exemple, durant la crisi sanitària es va elaborar un protocol per a protegir la policia i per a atendre les persones que es trobaven malaltes o confinades. "Nosaltres som veïns, tenim un projecte comú i formem una comunitat. L'autogestió dona consistència a la comunitat; dit d'una altra manera, l'espai autogestionat és una comunitat.

Ajudes o obstacles a les aliances?

"Karmela és un projecte que neix des dels seus inicis per a les aliances", va explicar Atutxa.A vegades funciona molt bé i altres no tan bé". En total, al voltant de 40-50 grups tenen la seva "casa" en Karmela i Atutxa es plantejava la necessitat de treballar conjuntament perquè el projecte tirés endavant.En aquest sentit, ha subratllat que l'autogestió posa en contacte als grups i que les aliances es creen així.

En el cas d'Infernu, Beloqui va contar que les aliances es van produir de forma bastant natural a l'hora de sumar-se als atacs policials. S'han relacionat especialment amb el moviment d'ocupació i les xarxes d'acolliment."A vegades, les aliances sorgeixen més amb la intenció de fer front a determinats problemes que quan un comença a pensar ideològicament", ha afegit.

En Errekaleor han fet una crida especialment a la mobilització de la mà amb el moviment d'okupació a causa de la criminalització contra l'ocupació. També han creat aliances amb el moviment feminista i amb altres agents del moviment popular. Així, han anat participant i teixint relacions amb diferents agents.

Diversitat, reptes i preocupacions

"Som un equip multiètnic en l'Infern", va explicar De Castro. Conviuen persones de diferents estils de vida, cultures, orígens i llengües. Va dir que això genera molts conflictes, però al mateix temps la diversitat els ha proporcionat moltes eines per al seu funcionament i les aportacions són molt variades. El respecte mutu és una de les condicions més mínimes; va insistir en la necessitat d'escoltar molt abans de parlar i en la necessitat d'actuar des de l'empatia.

En un principi, en el barri d'Errekaleor no hi havia pràcticament pluralitat, però amb el pas del temps s'ha anat ampliant molt. Ens van explicar que han anat reunint famílies, adults, nens i persones de diferents procedències. La pluralitat ha donat força al projecte, però la preocupació d'aquesta diversitat és que canviarà el model de militància que hi ha hagut fins ara i estan en procés d'analitzar-ho. No obstant això, han posat en marxa un procés d'acolliment per a fomentar la convivència, ja que creuen que la presència de diferents tipus de persones els dona molta força.

Per als membres de Karmela és necessari triturar marcs, és a dir, treballar en petits grups de treball. Creuen que la descentralització augmenta la participació i, per exemple, els facilita molt la gestió de la llengua. Per a ells és més enriquidor treballar d'aquesta manera. A més, Gutiérrez va afegir que tenen una assemblea de cures, que serviran com a espai per a compartir experiències i treballar la convivència. Pel que fa a la diversitat, l'espai té dos reptes: d'una banda, fer l'espai més accessible, ja que compten amb escales; i per un altre, rebre als que s'acostin a Karmela perquè sàpiguen quin és el projecte.

Com a colofó a la taula rodona, vam tenir un espai per a la pregunta i la reflexió. Un oient va preguntar als comensals sobre la col·lectivització de les emocions, que es parla poc, preguntant-los si en els seus grups s'han fixat en el cultiu d'aquestes. Els membres d'Errekaleor, per exemple, van explicar que tenen intenció de crear aquest tipus d'espais de treball i ens van contar que una vegada al mes celebren una assemblea per a treballar els conflictes, la cura mútua i la convivència en Karmela. Va ser una assemblea sorgida de la necessitat, i els sembla que pot ser molt profitosa. No obstant això, Beloqui va assenyalar que entre ells s'ha reflexionat sobre la gestió de les emocions, però que encara no han tingut oportunitat d'abordar-la. Els tres agents van identificar la col·lectivització de les emocions com una necessitat, i en moltes ocasions els va semblar que l'observem massa poc. En l'activitat de teixir comunitats, l'àmbit de les emocions pot ser un nou repte, especialment en aquest context de crisi i canvi social.

Finalment, Andere Ormazabal i Ainara Santamaria ens van presentar el treball dels grups de recerca per a tancar la jornada.