argia.eus
INPRIMATU
Comunitat, nació, república
Karmelo Landa 2020ko abenduaren 21

La voluntat de molts ciutadans i ciutadanes és que Euskal Herria en el seu conjunt s'organitzi com una República lliure i democràtica.En l'anterior ocasió apuntava que una generació de vascoparlantes anteriors s'ha esforçat per dissenyar un projecte nacional complet, bé sigui amb bases ètic-filosòfiques o bé amb una teoria política, bé amb plans conjunts en els àmbits lingüístic i cultural, bé amb el propi aspecte estètic enllaçant a l'ètica social. Els arquitectes no han fallat, deia llavors, però els constructors no hem encertat.

Amb l'objectiu de corregir errors i reprendre el camí en la construcció nacional, ara estem analitzant la labor dels fundadors del projecte nacional, com Aresti i Azurmendi, tant en l'aportació de cadascun com en la col·laboració entre tots dos. En això estem, ens ha aparegut Joseba Sarrionandia en persona i ens ha recordat un concepte entranyable de Joxe Azurmendi: el de la ciutadania.

"Aquest poble dels bascos té una mica de determinació i de coratge. I, no obstant això, no ascendim. Què falta ens fa?

Entre altres coses, Sarrionandia ens ha parlat dels danys del nacionalisme, que no hem estat capaços de compartir estratègies culturals i d'actuar en comú. I seguint aquest fil, he començat a repassar les fites que hem viscut en el desenvolupament d'aquesta comunitat en l'últim mig segle (per a prendre una referència): la qüestió de Burgos que recordem aquests dies i tot el que ens ha portat; el procés creatiu del basc unificat; la fira de Durango o Korrika i AEK; la lluita antinuclear d'antany i el moviment popular victoriós contra la costa nuclear basca; Jakin, ARGIA I KortEAKEREKOLALDIA. I arribo a la conclusió que aquest poble de bascos té bastant de decisió i de coratge. I, no obstant això, no ascendim. Què ens falta?

Analitzem, doncs, les organitzacions que han donat lloc a aquest esforç col·lectiu. Eines que han de servir per a convertir tota aquesta força temporal en una consecució duradora: Euskal Telebista publikoa, va pel camí dels seus objectius fundacionals?El Parlament i el Govern, de veritat, aconsegueixen que la voluntat dels bascos es converteixi en llei i es faci fixa?Les diferents lleis del basc, per exemple, donen al basc una base sòlida per al seu desenvolupament en la societat? Quin és el sistema de comunicació que ha prevalgut en els àmbits bascos?I en les universitats, hem aconseguit que el País Basc sigui subjecte i objecte principal en el camp de la ciència, les arts, el coneixement?

Això és una societat molt complexa; la convivència democràtica, res més, ha de ser la clau per a poder crear una nació democràtica des d'aquesta comunitat plural en la qual vivim. L'economia, que necessàriament ha de ser socioeconòmica, ha de partir d'aquest objectiu. En les sessions que hem realitzat, les cooperatives, les caixes, els models industrials… van en aquesta direcció ara?

Quin tipus de nació volem? Per a què una nació? Sarrionandia, en diàleg intel·lectual amb Azurmendi, ens diu que la nació és sobretot un espai de comunicació i que la definició de comunitat de comunicació és més funcional que qualsevol altra definició de nació. Estic disposat a acceptar-ho, si considerem que l'eix de la comunitat de comunicació continua sent la llengua, i que, malgrat la fecunditat de les llengües presents, l'única opció per a organitzar el territori lliure és el basc. Una república basca plurilingüe.