argia.eus
INPRIMATU
I Trobada de Mediadors de Comunicació
“Les necessitats de les persones amb dificultats de comunicació són gairebé desconegudes”
  • Les persones amb dificultats de comunicació i els obstacles que viuen en la nostra societat tenen baixa visibilitat. Es desconeix la labor dels mediadors de comunicació que es formen en aquest àmbit, ajudant les persones amb dificultats a desenvolupar les seves capacitats, però també fomentant la sensibilització social per a la seva accessibilitat per a tots. Tot això i les necessitats dels professionals del sector estan sent reflectides aquest dijous en la I Trobada de Mediadors de Comunicació de Vitòria-Gasteiz.
Zigor Olabarria Oleaga @zoleaga1 2024ko irailaren 23a
Argazkia:funcasor.org

Persones amb autisme, paràlisi cerebral, persones sordes no autònomes, amb trastorns del llenguatge, amb síndrome de Down, amb pèrdua de llenguatge per una demència... Itxaso Viñe Minayo i Asun Zelaia Etxarri, alumna i professora del cicle d'Intermediació Comunicativa de la Formació Professional, han explicat a ARGIA que les dificultats de comunicació poden ser molt diverses.

Què fa un mediador de comunicació? D'una banda, treballen amb persones amb dificultats de comunicació perquè “desenvolupin les seves capacitats”, explica Viñe. D'altra banda, també treballen de cara a la societat, promovent la sensibilització i la transformació “perquè la societat sigui accessible a tots”. Finalment, fan un “treball de pont” entre les persones i la societat en dificultats, amb la ciutadania, organitzacions o associacions. “El mediador de comunicació sempre treballarà dins d'un equip multidisciplinari”, detalla Zelaia: logopedes, professorat, personal sanitari, psicòlegs, gestors...

Reivindicacions professionals bàsiques

La labor dels mediadors de comunicació és molt desconeguda en la nostra societat en general i la pròpia figura professional és relativament recent. Pel que fa a Hego Euskal Herria, a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa es va estrenar l'any passat el cicle de Formació Professional en Mediació Comunicativa (Vitòria-Gasteiz, Elgoibar i Barakaldo), i enguany a Navarra.

Viñas i Zelaia han enumerat tres preocupacions principals. El primer es refereix a un trastorn que es dona “en la societat, en el mercat i en l'educació”: pensar que la llengua de senyals és el mateix que la interpretació i la mediació comunicativa. Però si els intermediaris treballen amb diferents perfils, els intèrprets sol amb persones sordes, i dins d'elles, amb comunicativament autònoms. Aquest desordre fa que dues figures professionals comparteixin la mateixa borsa de treball en les llistes educatives del Govern Basc. Precisament, una de les seves principals reivindicacions és la creació de dues borses de treball especialitzades en educació. Aquesta reivindicació ha estat posada en marxa fa temps per l'Associació d'Intèrprets de Llengua de Signes i Conductors i Intèrprets de Llengua de Signes del País Basc (ESHIE) i s'ha sumat l'Associació de Mediadors de Comunicació del País Basc, Euskobi. La segona reivindicació principal és el conveni laboral per als professionals del sector. “No tenim a nivell estatal ni autonòmic”, diu Viñas, sorprès. A més de ser una nova figura, pot tenir molt a veure el fet de ser un sector molt feminitzat. “Dels 20 alumnes de Vitòria, quinze són dones”, ha explicat Zelaia.

I la societat?

Viñas i Zelaia afirmen que es poden fer moltes coses perquè la societat en general sigui més accessible per a persones amb dificultats comunicatives, “la majoria d'elles senzilles i barates”. El primer pas seria ampliar el concepte d'accessibilitat en si mateix, actualment molt limitat a l'accessibilitat física. En conseqüència, els mitjans més importants són evitar obstacles físics i el braille per a les persones cegues. Però les dificultats, i per tant les tasques, són moltes més. En els edificis, per exemple, caldria tenir en compte la senyalística completa. “Caldria utilitzar pictogrames o símbols gràfics, bucles magnètics, línies d'orientació en el sòl...

L'any passat, els alumnes de mediació comunicativa de Vitòria-Gasteiz van analitzar cinc centres cívics de la ciutat i van establir propostes per a millorar l'accessibilitat. Amb l'objectiu d'aprofitar més el treball realitzat, es van presentar als coordinadors dels centres cívics. En general, els va semblar “molt interessant”, però els van explicar que no tenien temps per a aplicar-ho, que la burocràcia també era un problema... “Si a l'Ajuntament hi ha un grup de treball mirant a això, per exemple, el que sembla difícil seria fàcil”. Ha de ser un canvi global, en tot cas, i per a això la visibilitat i la sensibilització van de bracet.

Jornades

Les jornades pretenen crear una xarxa en la comunitat educativa i donar a conèixer el perfil de les persones mediadores. “Per això hem convidat a alumnes i professors d'Hego Euskal Herria, a associacions, sindicats i al Departament d'Educació”. Se celebraran el dijous, dia 26, a partir de les 10.00 del matí i fins a les 15.00 hores, en la Sala d'actes de l'Institut Francesc de Vitòria. Es formaran grups de debat i compartiran experiències de mediadors, o se celebrarà una taula rodona d'associacions del sector i un taller d'accessibilitat (a baix, cartell del programa).