Com ja hem dit, el dia 21 vam tenir una jornada a Errenteria en transició cap a una comunicació més lliure. Heus aquí la crònica que ha fet Badalab. M'agradaria destacar el següent:

"De les sessions del dijous traiem una conclusió clara: Crearem els nostres propis espais. La pregunta no surt de Twitter i després què. Hem de preguntar-nos quins espais volem crear, quines comunitats volem construir".

Cap a una comunicació més lliure, aquest apunt en castellà.

A continuació van alguns dels meus apunts.

Rita Barrachina

Al matí , Rita Barrachina va impartir en Torrekua un taller de comunicació amb la cultura lliure digital.

La Barrachina va indicar que normalment el que s'ha donat en els dos intervals d'hora i mitja es divideix en quatre dies. Per tant, va haver de concentrar la seva formació. El material està disponible en l'apartat Clic de Komunikilo.

Conec a pocs esperantistes, però els que conec estan donant tornades a les paraules. Per exemple, va triar la paraula eutopía (perquè és un bon lloc) i va descartar la utopia (perquè és un espai). La digitalització eutópica seria el factible. O alguna cosa per l'estil.

Ens va dir que la literatura és contrària a la tecnocatastrofista i que cal fer front a la falta d'esperança construint coses.

També va ampliar el concepte d'Ecolobit (ecologia i bit), així com el treball en nodes que pot controlar el seu ordinador o vostè. El més possible en el local. Ens han enganyat molt bé amb el concepte de núvol: el núvol està en el sòl i consumeix molts recursos. Li agradava la nebulosa per a definir aquesta situació.

Estem per a arribar a tothom en les plataformes socials privades? Ah, sí? I com arribar a persones amb deficiència visual o auditiva si no etiquetem i descrivim adequadament els continguts?

També era curiós el to tendre que donava a la paraula personita.

Quan va desenvolupar el tema de les llicències, va esmentar Església Missionera del Copameísmo.

També va enumerar les mesures RAP, iniciativa de l'associació Résistance à l’Agression Publicitaire, fundada a França en 1992. Així resumeix Badalab en la crònica:

• Utilitza sense promocionar-te: mantingues el teu espai i no el tornis a les xarxes privades.
• Evitar el contingut exclusiu: i si ho fas, que sigui en xarxes lliures.
• Evitar la subvenció: no regalar diners a xarxes privades.

Shine McShine

El menjar la vam fer en Badalabe (molt rica, el menjar preparat per la Cooperativa Zutene).

El primer orador de la tarda va ser Shine McShine. Va entrar per Catalunya a través d'una videotelefonada. Assumpte: Com avançar cap a una comunicació lliure.

Les paraules dels altres ponents estan en pdf, però no les de Shine. Tiraré unes quantes idees aquí.

Aquest professor i activista va arribar a tenir 173.000 seguidors en Twitter. La seva activitat es va destacar especialment en l'època de la pandèmia.

Que ho va alimentar aquest farratge d'Ego, encara que ara ho compta amb vergonya: milions de reproduccions, missatges de gent coneguda i d'editorials... Però fa uns mesos es va negar a ser influencer.

Quan ell va marxar, alguns venien a Mastodon. Però aquesta xarxa no és adequada per a aquells que busquen una gran viralitat. Alguns dels seus acompanyants havien marxat amb bastant rapidesa.

Shine ha perdut l'impacte, però ha trobat més llocs i millors llocs per a l'activisme. Al cap i a la fi, dolçor.

El pitjor dels mals del món és Elon Musk. Cal no oblidar que l'extrema dreta va comprar Twitter per 44.000 milions d'euros.

Això sí, Shine va dir que entenia que els periodistes estiguessin en Twitter: Que si utilitzen figures públiques com Sánchez per a expressar-se, hauran d'estar atents a això.

Bluesky va afegir que té un finançament fosc i la va definir com una xarxa centralitzada.

Marcel Costa

Fue en català en la mateixa seu de Marcel Costa Badalab: Repensant les mètriques de xarxes socials (presentació pdf).

Va repassar les mètriques que havia utilitzat fins ara i després va repassar les de Marta G. Posar un paràgraf de Franco: en ell s'esmentava la Internet d'antany, com era una xarxa no connectada a l'algorisme i allí teníem altres relacions.

A la fi de setembre El Salt va penjar en diverses plataformes els resultats de l'enquesta per a deixar o no Twitter. La majoria els va demanar que s'instal·lessin allí.

Mètriques centralitzadores vs. no centralitzadores. A qui els interessen aquests últims? Associacions, llibreries, periodistes, catalitzadors de comunitats...

Que cal valorar la qualitat de les comunicacions, no sols la quantitat.

Marta. El doctor G. Franco

Marta G. Franco té una estreta relació amb el País Basc. Va participar fa un mes en les jornades Euskarabildua, va ser entrevistat per Axier López en Argia i l'editorial bilbaïna Consonni ha publicat el llibre Les xarxes són nostres.

En el Talp vaig llegir l'entrevista de José Durán al Salt, de Sant Sebastià a Errenteria. També hi ha un newsletter en @teclista: Xarxes nostres. Avui mateix, dia 27, ha publicat Berria l'entrevista que Kristina Martin ha realitzat als periodistes encarregats d'entrevistar els protagonistes.

El perfil de Marta és interessant: Va estar en Indymedia, també en @acampadasol al voltant del 15 de maig de 2011, quan Carmena va ser alcaldessa de Madrid, i va tornar de nou a l'activisme que mai ha descartat (La Intersecció). Fuig de Madrid i viu a Lisboa.

Podeu veure la presentació de les estratègies de comunicació post Twitter (pdf).

Va llançar quatre seguretats:

1.- La guerra cultural no es fa (només) amb les xarxes socials. Són estratègies coordinades: mitjans de comunicació, tertulians, fake news, centres de poder, etc.

2.- La viralitat no ens serveix per a comunicar: els espais sota algorismes són inadequats, no són acollidors. També hi ha malvats que volen abandonar el lloc.

3.- Necessitem espais per a fer inert a la comunitat a foc petit: el fediverso és un lloc ideal per a això.

4.- És necessari ampliar la governança de la Fediberta: per la seva ètica democràtica i per a enfortir aquest espai. Considera necessària la xarxa de governança de la rondalla.Com s'ha dit, Lisboa és la seva llar i la seva xarxa ibèrica.

Quatre o cinc idees

Aquests són meus. No he reflexionat prou, però les tiraré aquí.

1.- Els primers ciutadans que caminàvem en dues o tres xarxes, institucions, empreses, etc. Això ha acabat: X, FB, Instagram, Threads, Tik Tok, Linkedin, Mastodon, Blue Sky. Cal estar en tot? Les institucions, les empreses, etc. necessitarien un munt de gent per a alimentar-los. A més, excepte el fediverso (Mastodon), treballes per a l'enemic (cas Infowars).

2.- En qualsevol cas, he vist que alguns mitjans i institucions no tanquen Twitter i estan repetint el mateix en Blue Sky, per exemple. En aquest sentit, aquesta reflexió de Gerardo Tecé és l'experiència de ctxt.

3.- En les jornades d'Errenteria em va dir una persona amb responsabilitats en un mitjà de comunicació, que ja hauríem de posicionar-nos en l'època posterior a les xarxes socials privatives.

4.- S'ha creat utilitzant Mastodon Matx.eus, una xarxa social d'esport local.

5.- Han de venir de fora a dir-nos el que hem de fer. Així som. No atenem els nadius. És a dir, a Catalunya ens fan cas als bascos, a Euskal Herria als catalans.

6.- Dos enllaços com a propina: baga, Pedro Lázaro Rodríguez, Professor d'Economia Bibliotecària; biga, Daniel Gil, Bibliotecari.