Una i la mateixa, perquè Cladera ha advertit amb fermesa que el punt de vista que també explica el que és ser un animal és l'occidental, l'europeu o el cristianisme. D'acord amb aquesta lògica, és l'animal el que no té ànima i, per tant, es pot utilitzar i trepitjar. Les massacres en nom del colonialisme han aprofitat aquesta idea per a explotar, matar i destruir als membres d'aquests altres pobles conquistats: els han considerat com a animals sense ànima. “L'Europa actual és conseqüència de l'espoli que s'ha realitzat durant segles en altres països; el colonialisme continua vigent”.

Cladera s'ha fixat en la història per a relacionar el present amb el passat i, a través de l'explicació de diferents processos, ha portat a la realitat actual la corda de les ideologies que es van crear en aquest passat. Ha citat, per exemple, la domesticació d'animals per al medi ambient. Aquesta domesticació es produeix quan els grups humans s'assenten en un lloc i es converteixen en amos d'ell. Cladera ha relacionat la domesticació en castellà amb la paraula llatina 'domus' (domesticació). “El domus o casa és un espai cultural, propietat del dominus, que és l'home. L'home és l'amo de la casa i de la família que habita en ella, i tots són amos d'aquest dominus: la seva dona, els seus fills, els seus esclaus. L'home és el pare o el pater de la família. D'aquí venen també el patrimoni i el patriarcat en castellà”. La domus o la naturalesa que es trobava fora d'aquella casa havia estat domesticada per l'home degut a la domus d'animals humans.

 

 

 

 

El gos és el primer animal domesticat per l'home. Cladera ha posat en valor aquest exemple i ha posat sobre la taula diverses idees: d'una banda, que aquest procés de domesticació és llarg i complex, i per un altre, que implica, principalment, la destrucció de l'animal domesticat. “En el centre dels processos de domesticació dels animals de l'espècie humana es troba un segrest que també els desnaturalitza. Domesticar és convertir a l'animal en un ésser submís que pugui trepitjar i explotar”.

D'altra banda, Cladera ha afegit que es tracta d'una opressió “cultural” dels animals de l'espècie humana: els gossos són considerats en molts llocs com a companys i en altres casos com a animals de consum. Una conseqüència de la domesticació és la classificació dels animals no humans. Hi ha alguns que són amics de l'home, i altres se'ls pren per al consum. Aquest consum suposa la destrucció de l'animal. “Destrueixes el que consumeixes”.

Binarisme

Altre dels processos abordats per Daniela Clade és el debat de diversos segles sobre què és l'animal. Ha recordat la gènesi i ha explicat que aquest llibre reflecteix una construcció basada en el patriarcat: “L'home és amo de tota la naturalesa, i dins d'ella estan les dones, els animals de l'espècie, així com la terra i les plantes”. Cladera ha posat damunt de la taula el binarisme que els pensadors grecs han posat en el centre, en relació amb aquesta idea. “Plató i els seus seguidors van desenvolupar aquesta ideologia del biranismo”. Segons això, l'home estava per sobre de la dona; l'ànima per sobre del cos; la cultura per sobre de la naturalesa; la raó per sobre de l'emoció. “Plató va construir la lògica del pot lligada a la intel·ligència i a la capacitat de raonar, segons la qual era l'home lliure qui tenia el poder en el seu poder, no qualsevol home. Als esclaus els consideraven salvatges, gairebé com a animals, per la qual cosa tenien la legitimitat de trepitjar-los”.

 

 

 

 

 

Cladera relaciona el procés de definició del que es considera animal amb una forta colonització iniciada en 1492. “La història de l'opressió dels animals humans a partir d'aquell moment està relacionada amb la idea d'allò que es considera animal”. Van arribar al continent que avui cridem Amèrica pensant que els conqueridors estaven a l'Índia, i els seus habitants van ser considerats des del principi com “no religiosos”. Això va tenir greus conseqüències: “El que no tenia religió no tenia ànima, era un animal, un ésser que es podia trepitjar”. Aquesta lògica va provocar la massacre dels habitants d'aquests pobles conquistats pels conqueridors. Similar és la lògica de la dominació i calcigament dels animals transhumanos. Cladera va dir clarament: “El racisme actual està basat en la colonització”. I és que la classificació dels homes té com a objectiu el manteniment del poder que uns tenen sobre uns altres. “Durant 500 anys s'ha construït la distinció colonial entre pobles i persones, convertint-les en animals”.

A través del colonialisme, Europa va espoliar Amèrica i Àfrica. “L'Edat mitjana va ser una època fosca per als pobles d'Europa; Déu estava en el centre de totes les coses. El colonialisme va suposar l'avanç d'Europa i l'home d'Europa es va posar en el lloc de Déu. Es va establir l'humanisme, però aquest humanisme es basava en la violència contra milers i milers de persones. Europa va augmentar per espoliar a altres pobles. Aquesta realitat és present en el naixement del capitalisme”.

La colonització va suposar l'augment de les ciutats europees, en les quals també es va incrementar el consum dels cossos dels animals no humans. En la perifèria d'aquestes ciutats es van començar a construir infraestructures estretament lligades al capitalisme: els grans escorxadors o els que avui es consideren industrials. En 1850, Chicago era el principal exemple d'aquest model. “Henry Ford va prendre com a base aquest tipus d'escorxadors per a posar en marxa les cadenes de muntatge de les seves fàbriques de cotxes”, ha destacat Cladera. El feixisme europeu també es va basar en els sistemes d'escorxadors i els va utilitzar en camps de concentració. “Avui dia, els escorxadors es comparen amb els camps de concentració nazis, però el procés va ser en si mateix al revés: els escorxadors van ser utilitzats pels nazis com a exemple”.

 

 

 

 

 

“Avui dia, les formes d'explotació dels animals de l'espècie humana són occidentals; la història d'aquesta explotació és la història dels processos de colonització occidental. Això no vol dir que en altres llocs es van desenvolupar un altre tipus de relacions amb els animals de l'espècie. Hi ha explotació en altres llocs; també hi ha patriarcats en altres llocs, però l'explotació dels animals de l'espècie humana que avui ha triomfat té la seva base en el colonialisme; el patriarcat que ha dominat també té la seva base en el colonialisme”, ha destacat Daniela Cladera.

Això també té el seu reflex en els moviments populars actuals, i com a mirall de les lògiques occidentals poden ser colonials, racistes i patriarcals. Això ocorre també en l'àmbit de l'antiespecismo, per la qual cosa Cladera ha posat en el centre del seu discurs la necessitat de decolonizar el veganisme. “Si no deixem de costat les lògiques occidentals, tindrem un antiespecismo colonial i racista”. Posa un exemple: “Sovint els antiespeciistas parlen de la superioritat dels éssers humans i deixen a un costat que encara avui dia els homes de molts pobles són considerats com a animals. La superioritat dels homes és considerada com a universal, però la qüestió és molt més complexa. En la societat actual encara pot succeir que molts gossos considerats mascotes tinguin més drets que els éssers humans considerats com a animals”.

A més, ha recordat que el concepte d'interseccionalitat el va crear i va desenvolupar el feminisme negre, i que l'antiespecismo i altres lluites ho han fet seu, però buidant-ho de contingut i ocultant completament el context en el qual s'havia desenvolupat. Cladera també ha criticat la tendència a l'equiparació entre racisme i especismo que s'està produint a Euskadi. “Hi ha altres eines per a denunciar l'opressió contra els animals de l'espècie humana; no fa falta comparar el racisme amb el racisme, i menys quan un pren el racisme com alguna cosa del passat, deixant a un costat tot el sofriment que provoca”.

Clade té clar que la relació entre les opressions és evident; també té clar que el paper que ha jugat el colonialisme en la base d'aquestes opressions continua sent menys visible per a molts emprenedors, ni tan sols en el camp de l'antiespeciismo. Això fa que es repeteixin les lògiques occidentals que tenen com a eix aquest colonialisme, fins i tot quan l'objectiu és el contrari. Cladera ha subratllat que és hora d'abandonar aquestes dinàmiques; de decolonizar el veganisme i d'abandonar les lògiques del colonialisme.