- En el camí cap a la resolució del conflicte polític, els signants del document han cridat la ciutadania a mobilitzar-se. En la presentació han participat tots els partits sobiranistes catalans i desenes d'agents socials.
"El que més hem d'activar és quan la situació està més fosca", ha afegit. Són paraules de l'ex parlamentari de la Cup David Fernández, un dels impulsors de l'Acord Social, que es va obrir el 20 d'abril. Aquest dia s'ha presentat en Barzelona el manifest de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació. Es tracta d'un document secundat per tots els partits sobiranistes catalans i per desenes d'agents socials de Catalunya.
En defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya i de l'amnistia de "més de 3.000 persones" que han estat perseguides pel procés independentista de Catalunya, volen recaptar "el major suport social possible". S'estan reunint els patrocinis fins a finals de setembre. La dinàmica, que pretén ser "plural i unitària", es presentarà el pròxim 1 d'octubre, coincidint amb el cinquè aniversari del referèndum d'independència de Catalunya.
El projecte va començar l'estiu passat per un grup de petits agents. Entre els membres d'aquest grup es troben els exconsellers catalans d'Interior, Carme Forcadell, Joaquim Forn i José Manuel Fernández, entre altres. Es tracta d'un manifest aprovat després de la recollida de les aportacions d'un ampli grup d'agents socials.
Explicacions sobre el programa d'espionatge: "contraproduents"
El president del Govern espanyol, Pere Aragonès, ha afirmat que les explicacions sobre el programa d'espionatge Pegasus són "escasses" i "absolutament contraproduents" per a "recuperar la mínima confiança". En una entrevista concedida a Europa Press, el lehendakari ha reclamat al Govern espanyol "transparència" i "explicacions" per la situació de Catalunya.
El programa va ser comprat i utilitzat entre 2010 i 2015 per a espiar els telèfons mòbils d'un total de 65 líders independentistes, la majoria d'ells polítics catalans. La portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha subratllat que l'Executiu no té res a veure amb el cas i que a Espanya no es vigila sense autorització judicial. No obstant això, preguntat sobre si el CNI té alguna cosa a veure amb el tema, ha respost que no pot parlar d'això perquè això "afecta a la seguretat de l'Estat".