Bonate ha recordat en el mig Directe que el passat 19 de gener el regidor d'Elna, Pere Manzanares, va ser el primer a pactar en la corporació en català i posteriorment va traduir al francès el que s'ha dit. Els regidors de l'oposició, indignats, es van aixecar de les cadires i van sortir de la sala, fent pública la seva disconformitat, utilitzant una llengua no francesa i denunciant al govern municipal "menysprear el dret francès republicà". Aquests membres de l'oposició van afegir que "els ciutadans que no entenien el català se sentien exclosos del debat públic" i van denunciar al govern municipal per "apartheid lingüístic".

Als tres mesos, el 21 d'abril, Elna va ser el primer ajuntament que va aprovar per moció que autoritzava els seus càrrecs electes a parlar en català en el ple municipal, sempre que a continuació es traduïssin al francès. "Elna ha invertit molt en la seva sorra: la catedral, el claustre... Ara també inverteix en el seu residu immaterial i posa en valor l'ús del català", va assenyalar en aquell moment l'alcalde Nicolás García. Poques setmanes després d'aquesta votació en Elna, Direcció va enviar una carta a l'ajuntament de la regió de Rosselló recordant que l'ús del català en les corporacions no és permès. Davant això, el govern municipal va consultar a un lletrat que els va informar que l'indicat pel prefecte no era cert, i van enviar un informe al màxim representant de l'Estat a Catalunya Nord, Rodríguez Furcy, que va acabar donant la raó de manera informal.

Posteriorment, l'Ajuntament d'Elna va decidir modificar el Reglament Intern de les Corporacions Locals perquè en els debats quedés aprovada la possibilitat de prendre la paraula en català i les actes que es remetin a Direcció es redactin primer en català i segon en francès. Direcció denuncia aquesta iniciativa.

El Sindicat Intercomunal pel Català i l'Occità amplia la iniciativa a altres ajuntaments

En català es denomina SIOCCAT al Sindicat Intercomunal pel Català i l'Occità i reuneix 116 municipis que donen suport a la promoció d'aquestes dues llengües. Aquest agent va remetre a tots els governs municipals una moció com la d'Elna perquè admetessin que els debats es fessin en català o en occità i que les actes també es redactessin així amb la traducció francesa. Manzanares, regidor d'Elna i membre de SIOCCAT, ha declarat a Direct que "ja han votat i aprovat la moció almenys 15 municipis".

Dl. Fuita, regidor de cultura de Pesillà de la Ribera, ha declarat a Direct: "Seria molt positiu que més ajuntaments aprovés aquesta moció. Si som 30 serà més difícil ser condemnats que ser un o dos. Si ens ajuntem serem imparables. Aquesta iniciativa és molt necessària per a anar trencant l'esquema mental jacobí, un dels grans obstacles de la societat francesa. El monolingüisme és una gran fre per al desenvolupament econòmic, cultural i humà d'un territori com el nostre".

La Bretanya ha estat objecte de traducció simultània per part dels ajuntaments

Enmig de la salsa dels municipis de Catalunya Nord, el Consell Territorial de Bretanya va aprovar una moció que autoritzava la traducció simultània en les intervencions oficials en bretó i gal. Fins llavors no hi havia cap norma que prohibís l'ús d'aquestes llengües, però si algú ho feia, ell havia de traduir-les al francès, la qual cosa reduïa molt el temps de la paraula al parlant. Des de llavors realitzen una traducció simultània en les Corporacions Locals. Però, a diferència dels casos de Catalunya Nord, a Bretanya les actes no s'escriuen en bretó o gal, sinó només en francès.