El fotògraf de conflicte d'Urretxu Andoni Lubaki ha creat l'associació Ronak Press amb el càmera de la BBC Jewan Abdi i el periodista Karlos Zurutuza, i està fent classes de periodisme al Kurdistan.
Van arribar fa dues setmanes. «Hem creat l'associació Ronak Press per a ajudar els periodistes de Kurdistan a fer fotos i articles a l'aire lliure. Nosaltres venim a aquests llocs com a paracaigudistes. Sabem com treballar per als mitjans externs, però no coneixem la realitat del nostre dia a dia. Els d'aquí, per part seva, coneixen el dia a dia d'aquí, però no saben com vendre les històries i les fotos d'aquí fos. Nosaltres volem fer de pont. Amb l'ajuda d'una fundació estem formant periodistes locals».
Els mitjans els ensenyen a fer el que els demanen. «L'escrit el porta Carlos Zurutuza. Els parla de fonts, de verificació d'informació…». Abdi els ensenya a utilitzar la cambra i Lubaki els ensenya a fer fotos.
En els últims dies han treballat en Sulaymaniyah i en les universitats de Kirkuk i Halabja. «Tenim alumnes de 18 a 65 anys. Molts d'ells són refugiats sirians i de diferents ètnies. Demanem que no hi hagi sexisme ni racisme i moltes dones s'han acostat, sobretot a les classes de premsa escrites. A la fotografia no tant. Per això, haurem de treballar per a atreure a les dones a la fotografia».
Estem molt a gust. «Vam venir a fer classes a 25-30 persones i al final ho lliurem a 100 persones. També estem donant conferències. La resposta està sent millor del que esperava. Els mitjans d'allí també estan sorpresos i volem estar amb els alcaldes per a repetir-ho tots els anys».
Compten amb el suport de l'Ajuntament de Zumarraga. «Li demanem ajuda i rebem una molt bona resposta. Nosaltres estem treballant com a voluntaris i l'ajuda de l'Ajuntament és per a sufragar les despeses».
Mentre ells es trobaven al Kurdistan, es va produir l'assassinat dels periodistes David Beriain i Roberto Fraile. «M'ha tocat. Nosaltres en aquest moment estem bé, però en altres casos el nostre treball sol ser molt dur psicològica i físicament. Com diu el seu company Ricardo García Vilanova, el que entra en aquest ofici sap el que ha de deixar per a aconseguir el que vol. El que cal deixar és més del que cal fer per a guanyar. El treball de Beriain i Frare era imprescindible, però la gent no té gens d'interès. Em desespero, però aquest treball és imprescindible. En cas contrari, no sabríem què està passant en el món. El periodisme lliure i sincer és necessari i ells el feien».
Vocació
Què impulsa a una persona a abandonar la vida còmoda d'Urretxu i a anar a un lloc on hi ha conflicte? «Vocacions. A George Mallory se li va preguntar per què havia d'anar quan havia de pujar a l'Everest. I va dir que calia anar perquè era allí. A nosaltres moltes vegades ens pregunten: per què feixos això? Per vocació. És un treball arriscat, està mal pagat, cal treballar fora de casa, cal treballar moltes hores al dia… Si poséssim un anunci en el periòdic, ningú es presentaria. Quan dius que estàs parlant de periodisme en conflicte, apareix més gent. Però no s'assembla a la imatge que ha venut Hollywood. Quan arriba l'hora de treballar, molta gent es retira. La resistència és necessària. La vocació. Les 24 hores del dia has de donar el 100% per a aconseguir alguna cosa i moltes vegades no se li dona valor. Has de creure que aquest ofici és necessari per a la societat».