El 3 de juny tindrà lloc la Fira del Llibre i Disc Basc de Ziburu. L'Associació Baltsan va organitzar el 3 de maig un espectacle d'ambientació, música i literatura.
Gotzon Barandiaran va comptar per a situar l'actuació com les converses entre ell i Rafa Rueda se'ls van tornar intuïtives en 2015: sentien una ruptura en la transmissió de la cançó en basca tant en l'educació reglada com en la no reglada i també a casa. A aquesta intuïció Barandiaran va fer referència a dos estudis que en 2018 va introduir fets: el realitzat per Siadeco a petició del Govern. En tots dos casos es va recollir la mateixa conclusió, "el basc viu d'esquena a la seva cultura, prefereix consumir literatura, música i teatre en una altra llengua".
Per a arrodonir l'entrada, va presentar a l'audiència dues precioses eines que han estat la principal font d'actuació: l'aranya (Susarena), el portal més ric de la literatura en basca per a adults, i el principal portal de la música en basca (Berriarena).
Els assistents van gaudir de l'actuació. Barandiaran va posar com a punt de partida diverses preguntes i anàlisis. Rafa Rueda va cantar després les seves cançons amb l'ajuda de la guitarra acústica, i és d'aplaudir que amb la simple ajuda de la guitarra va aconseguir portar a la ment del públic la musicalitat original del cant.
En l'associació Baltsan es van escoltar diverses cançons que parlen d'algun conflicte en la història del nostre poble: el conflicte de Roncesvalles, entre els llinatges Oinatz i Ganboa, les Guerres Carlistes... totes aquelles paraules que es podien llegir en la pantalla gran tenien una característica: "Aquests escriptors han donat de manera estètica una sensació creada per un fet històric, no necessiten d'un periodista o un historiador".
La consciència col·lectiva de ser perdedor que es percep en aquestes cançons, la intenció de crear èpica, el paper que podien jugar les cançons per a alimentar les disputes entre bàndols, el coneixement dels fets històrics des del punt de vista que s'amaguen a l'escola...
El viatge emprès des de la llibertat de la pàtria va entrar en la llibertat de la pròpia consciència per a acabar amb la cerca de la unitat entre les diverses col·lectivitats oprimides. Les cançons creades amb les ulleres habitades d'una lluita col·lectiva van posar el guing.
"A què ha de respondre el treball del creador en una època hiperpolitizada? Quina actitud ha d'adoptar el creador en aquest ambient? ", Barandiaran va penjar aquestes preguntes en una mica del començament de l'actuació i va parlar durant tot el viatge de les eleccions dels creadors, atesa la intencionalitat del cant: es va sentir cantar per a l'altar, cantar per a insultar a altres bàndols, cantar que cridava a la llibertat del poble, dir anònim col·lectiu a la lluita pel tresor, cantar i defensar l'autonomia de la creació que no vol reivindicar als oïdors.
Al servei de la intencionalitat del cant, les paraules posades pels escriptors són explícites en uns temes, tenen una interpretació oberta en uns altres... i alguns d'aquests temes continuaran pretenent desxifrar missatges.
Barandiaran va reconèixer l'aportació de cada autor durant l'actuació.
L'oïdor va poder conèixer els fils dels escriptors gràcies a les explicacions de Barandiarán: de quina font havia begut un d'abans, de quin va ser la seva relació amb l'altre, quina va ser la tendència seguida pels següents...
L'oïdor va comprendre també que les cançons són entenimentades, ja que desenes d'anys després de la publicació d'aquesta cançó continuem llegint i interpretant les paraules d'un escriptor sobre un tema ocorregut centenars d'anys abans.
En el Congrés d'Escriptors de Sara, en 2022: