argia.eus
INPRIMATU
L'historiador Xabier Kerexeta i l'antropòloga Maggie Bullen
"Amb ‘Kantinero’ no hi ha oposició, però hi ha dubtes"
  • Kantiniersa vs kantinero: s'acaba d'oferir una xerrada sobre el nom i l'ésser, des d'una perspectiva històrica i antropològica feminista, per l'interès que ha suscitat en la Parenceria Paritària la interpretació d'un home a la cantina.
Bidasoaldeko Hitza Alaine Aranburu Etxegoien 2023ko ekainaren 22a
Argazkia: Alaine Aranburu

Cantiniersa vs kantinero: el nom i el ser van oferir la xerrada la setmana passada. Com sorgeix la idea de fer aquesta conferència? Quina és l'essència?

Xabier Kerexeta: Sorgeix el dubte de com anomenem al cantinero quan és home, però quan és cantinero: cantinera o cantinero? En Iparralde, per a marcar bé el gènere en basc, diuen cantiniers. Si tornéssim com cantinier en francès, no quedaria clar. Volíem fer aquest joc de paraules per a explicar aquesta realitat que s'ha donat enguany i entendre que aquesta figura coreogràfica ve de fa temps.

En el meu cas he explicat la figura històrica. Després s'ha consolidat com a figura folklòrica el que en el nostre cas cridem cantinera, i parlem de la seva evolució. Al final, la història no és només batalletes, sinó també processos llargs i canvis. Això és el que volia destacar, que la figura de la cantinera ha tingut una evolució cap al cantinero.

Maggie Bullen: També hi ha joc amb el gènere, com ha assenyalat Xabier, amb els sufixos -a i -o en castellà. En basc no hi ha tants problemes, però la pròpia llengua ens mostra com marca el gènere i després el posa en dubte. Està en joc el que és el gènere. I per què associem una manera de ser dona o de ser home amb un rol en la nostra Parenceria i folklore en general?

El tema del gènere està en plena ebullició, sobretot perquè hi haurà un home a la cantina. Un dels temes de la conferència va ser que es tracta amb naturalitat.

X C: La naturalitat és una paraula molt bonica, però que cal utilitzar amb molta cura. Hi ha coses naturals, però en realitat tot és cultural. És a dir, cal tenir en compte com veiem la naturalesa i com actuem davant ella. Aquesta seria la cultura, sense aprofundir. Però quan diem aquí estem parlant de naturalitat, de naturalitat no codificada. Algunes coses han vingut així i, en aquest cas, hem utilitzat el terme naturalitat en el cas d'Antxon [Jauregi Vidal, cantinera de la companyia semblant San Miguel]. Almenys, no s'ha qüestionat molt o no s'ha aixecat molta pols. Imagina el que va passar fa 27 anys quan les dones van voler ficar-se en papers diferents a la cantina.

M. B: Des de l'antropologia evitem una mica les paraules natural, naturalesa i naturalitat, perquè sempre s'ha entès el contrari. És a dir, que la cultura és naturalesa. És com el gènere i el sexe, és a dir, com dir que el sexe és natural i el gènere és social. Però avui sabem que el sexe i la naturalesa també són fets, són inventats.

És molt comú dir «les coses han de passar d'una manera natural», però jo no crec així. Els humans inventem tot. El mateix per a homes o dones. En la meva intervenció posava èmfasi en la persona. Justuki, aquest matí he estat llegint un suplement d'Argia sobre Monique Wittig, i l'altre dia vaig comentar la frase de Simón de Beauvoir: «La dona no neix, es fa». Però Wittig deia «la dona no neix», i aquí va tallar la frase. Ell defensava que ser lesbiana és completament diferent i que la dona es fa, però només una classe de dona, que en la realitat hi ha un munt de dones. Ell volia trencar aquest model: «No neix, però es fa, i ell no volia fer-ho». Parlava de la manera de dir lesbiana, però jo diria que volem tenir l'oportunitat de dir a un home, una dona o una persona d'una manera plural.

L'origen de la figura de la cantinera és desconegut. Què és una cantinera?

M.B: Per què la cantinera crea el problema i no una altra figura de la Parenceria? La cantinera simbolitza molt més que un paper coreogràfic. Diu alguna cosa sobre el model de les dones, sobre la societat, sobre les relacions socials, sobre les relacions de poder… Si qüestiones al cantín, cuestías no sols el sistema de la Parenceria, sinó també el sistema de gènere de la societat. El sistema de gènere de la societat cau. Si fiques un cantinero en el lloc de la cantinera, això posa en dubte el sistema de gènere que es reflecteix en la Parenceria. Ha ocorregut i tenim alguns dubtes.

Encara que ha sortit i aprovat en Antxo i ha tingut un procés continu, com tots els altres. Ser partidari de la Parenceria Igualitària no significa ser partidari dels cantineros. Igual no hi ha oposició, però hi ha dubtes. En el feminisme el tema trans està damunt de la taula i està sorgint una fricció. Cal parlar perquè no tots estem d'acord.