argia.eus
INPRIMATU
Forts disturbis a les illes Kanaky després de la modificació del cens electoral per França
  • Des del dilluns, les illes Kanaky estan sofrint protestes i altercats. Un mínim de quatre morts segons el Govern francès, així com nombrosos ferits i desenes de detinguts. L'aprovació en l'Assemblea Nacional Francesa de la llei del cens electoral de l'illa del Pacífic ha provocat les protestes independentistes. El govern de Macron s'enfronta a una situació d'emergència el dimecres a la nit.
Urko Apaolaza Avila @urkoapaolaza 2024ko maiatzaren 15
Kanaka independentistak kalera atera dira hautes-erroldaren inguruko legearen kontra.

Durant la segona nit consecutiva es produeixen altercats a les Illes Kanaky. El representant de l'Estat francès, Louis le Franc, ha explicat que si hi ha almenys dos morts, com ha explicat el representant de Nova Caledònia, pot haver-hi fins a tres morts, i han resultat ferits altres "centenars". El Govern francès fa saber que els morts el dimecres a la nit poden ser 4.

Els majors disturbis han tingut lloc en la capital de l'illa major de Kanaky, diversos comerços cremats i grups independentistes han tallat les carreteres, mentre que les gendarmitas han respost amb armes. Segons Le Franc, la situació s'assembla ja a una "rebel·lió".

Mentrestant, el president francès Macron convoca el Consell de Defensa i Seguretat arran d'aquests incidents i suspèn un acte a la ciutat de Fécamp el dimecres. El govern de Macron ha decidit per fi establir una situació d'emergència, mesura que ha entrat en vigor a les illes Kanaky el dijous a les 5.00 de la matinada i que tindrà una durada mínima de dotze dies.

Per part seva, el partit independentista FLKS (Front Nacional d'Alliberament Canaca i Socialista) crida a la tranquil·litat.

Utilitzar el cens electoral per a "reduir" les canacas

Els disturbis van començar el dilluns, quan es va debatre en l'Assemblea Nacional Francesa una llei que suposaria canvis en el cens electoral d'aquest territori. Aquesta llei ha estat aprovada per fi la matinada del dimecres, la qual cosa ha accentuat l'empipament d'una part de la població.

El cens electoral es manté en les últimes dècades, encara que avui dia hi ha més persones a les illes. No obstant això, l'actualització d'aquest cens se sent com una mesura a París per a "reduir" el seu pes

El cens electoral es manté en les últimes dècades, si bé avui dia hi ha més persones a les illes, més de 270.000 en total. No obstant això, l'actualització d'aquest cens és sentida com una mesura a París per a "reduir" el seu pes, així com la nul·litat de l'Acord de Noum de 1998.

Precisament, aquest acord pretenia evitar el risc de minoria de les canacas –per a saber més, publiquem en ARGIA un extens reportatge sobre l'evolució recent de Kanaky, escrit per Jenofa Berhokoirigoin–.

En aquest sentit, EH Bai i EH Bildu han fet la seva lectura per mitjà d'anotacions i han denunciat que la recent llei aprovada a París "empara el procés consensuat de descolonització" de Kanaky.

Relació fluctuant amb la Metròpoli

Enmig del Pacífic es troba Kanaky, també anomenada Nova Caledònia pels colonitzadors del segle XIX. En aquest arxipèlag, les canacas depenen en l'actualitat de França, però amb un estatus especial i una relació fluctuant entre la colònia i la metròpoli.

Els grups independentistes han denunciat que França ha obstaculitzat reiteradament el dret a l'autodeterminació de les canacas. L'últim referèndum es va celebrar en 2021 per impuls del propi Govern francès, però va ser boicotejat pels independentistes, que prefirían posposar-ho per pandèmia a causa de les precàries condicions.

Més enllà del debat concret sobre el cens electoral, el desconcert ambient de Kanaky es complica amb l'auge de l'independentisme, les diferències socials entre els pobles d'origen i els colonitzadors i la dependència i la crisi econòmica provocada per l'extracció del níquel.