argia.eus
INPRIMATU
Referèndum d'autodeterminació
Kanaky seguirà a França, però creix l'independentisme
  • Amb el 53,3% dels vots, el "no" ha sortit victoriós en el referèndum sobre la independència de Kanaky celebrat el 4 d'octubre. En comparació amb la votació de 2018, el vot a favor del sí '' ha pujat 3,4 punts.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2020ko urriaren 04a

53,3% a favor del no "" i 46,7% a favor del si "". Aquest és el resultat del referèndum sobre la independència del poble de Kanaky del 4 d'octubre. Així, Kanaky seguirà dins de l'Estat francès. No obstant això, és de destacar la importància que ha tingut el vot independentista: El vot pel sí "" ha pujat 3,4 punts en dos anys –en 2018 es va fer la mateixa pregunta als caledonios–. Si en 2018 la diferència entre el 'sí' i el 'no' era de 18.500 vots, enguany ha estat de 9.950.

Encara que no hagin aconseguit la independència, els independentistes es mostren esperançats: "La independència no l'hem aconseguit avui, l'aconseguirem en el tercer referèndum. Respectem els resultats d'avui", en paraules del militant de la coalició independentista FLNKS, Pascal Sawa. Diversos cabells blancs van sortir al carrer a la nit, contentes, a ballar i a cantar.

El poble de Kanaky està dividit en tres províncies i en aquesta ocasió també ha quedat clar que el vot és proporcional a la població: a les províncies dominades per les campanes, el sí ha sortit vencedor amb una àmplia majoria: A les Illes Lleialtats el 84,3% es mostra a favor de la independència (gairebé dos punts més que en 2018) i a la província d'Iparralde el 77,9% dona suport al sí (gairebé dos punts més que en 2018). A la província d'Hegoalde, no obstant això, el no s'ha imposat amb el 70,8% dels vots (3,2 punts menys que en 2018). En aquesta província meridional predominen els originaris europeus i en ella habiten les tres quartes parts de la població de Kanaky, la qual cosa suposa un rebuig generalitzat. No obstant això, la coalició independentista FLNKS ha valorat positivament la “gran ajuda” que el sí ha fet allí.

L'Estat francès ha tramitat una política de repoblació que, en l'actualitat, està en minoria i suposa el 46% dels votants per al referèndum. D'aquesta manera, el principal repte per als partidaris del sí ' que' serà que les kanacas es dirigeixin a l'independentisme de cara al pròxim referèndum. Perquè sense ells no es guanyaran. No obstant això, entre els quals no són kanak també hi ha alguns que, encara que en minoria, aposten per la independència. Els resultats ho demostren. En 2018 ja alguns d'ells van donar suport al sí '', sobretot els que es trobaven en situació de precarietat i desocupació. És massa aviat per a analitzar com ha estat la votació d'aquesta classe de població en aquest període, però pot pensar-se que la crisi també ha portat a alguns electors que no són Kanak a aquesta conclusió.

Igual que en 2018, la pregunta “Vols que Kaledonia-Berria arribi a la sobirania plena i es converteixi en independent?” s'ha dirigit als caledonios. Hi ha hagut una gran participació: El 85,64%, enfront del 81% de 2018.

Convocaran un nou referèndum

Els acords de Matignon de 1988 obren pas i els acords de Noumea de 1998 marquen els referèndum sobre la independència. Seguint els acords, es podrà organitzar un tercer, si així ho desitja el Congrés de Nova Caledònia. Sabent que són independentistes en majoria en el Congrés, es pot predir que un tercer, més tard, dins de dos anys. El president francès, Emmanuel Macron, ha aclarit en el seu discurs de valoració dels resultats que, "si el Congrés el demana", organitzaran un tercer referèndum.

Res més conèixer els resultats, el president independentista del Congrés, Roch Wamytan, va precisar que es procedirà a la convocatòria del referèndum, deixant clar que "si guanya el no, continuaran lluitant per la independència":

 

El Congrés haurà de convocar un referèndum en sis mesos i el Govern francès tindrà divuit mesos per a organitzar la votació.

En l'anàlisi dels resultats, també des de Bilo Rail del Partit Laborista va deixar clar que: "El dol de la independència no el farà mai el poble. Estem disposats a parlar, però la lògica diu que el referèndum és aquí perquè té com a base un poble colonitzat".