Com sorgeix la iniciativa Batera zaindu?

Creem la xarxa per a donar resposta a les necessitats de cura derivades de la crisi del Covid 19. Sabem que moltes d'aquestes necessitats existien abans de l'inici de la crisi sanitària i, desgraciadament, aquesta situació no ha fet més que agreujar-les. Moltes altres són les necessitats contextuals: les necessitats dels pares i mares que no poden atendre els nens i nenes que estan a casa, les necessitats dels i les veïnes que viuen soles i en aïllament, les que estan en risc de salut… Veient que les institucions no s'atrevien a fer front a aquestes situacions i necessitats, assumim la responsabilitat i li vam donar forma a Batera.

Més de 2.500 persones s'han donat d'alta per a ajudar en la inscripció. Quants són?

En 48 hores després de la presentació de la xarxa es va aconseguir reunir 1.500 persones, i amb el pas de les hores el nombre de voluntaris no ha fet més que augmentar. D'aquesta manera, ens hem organitzat en 22 barris i ens hem descentralitzat en 50 zones, donant una resposta ràpida i segura a les primeres necessitats de cures. D'hora en hora, la quantitat creix constantment: en xarxes socials, en grups de barri… Cada vegada som més i a mesura que avancin els dies pensem que serem més i més: encara s'esperen moments complicats que faran aflorar més necessitats de cura.

Moltes vegades ens resulta més fàcil demanar ajuda que ajuda. Estan rebent sol·licituds d'ajuda? Quin tipus de persona o quina ajuda?

Això és així, ens costa reconèixer que som vulnerables. El sistema ens fa creure que no necessitem a ningú més per a sobreviure. I això comporta que les necessitats de cures i les tasques de cura estiguin, entre moltes altres raons, en l'àmbit més privat. I ja és hora de fer el salt de la custòdia privada al col·lectiu. Gràcies a l'explotació de les dones*, els treballs de cura surten gratis al sistema. El capital no podria acumular tanta riquesa si no es fessin de manera gratuïta o en condicions de treball molt precàries. El Moviment Feminista d'Euskal Herria porta anys exigint una reorganització social de la cura, la qual cosa exigeix la ruptura del sistema. La prioritat és portar vides al centre, i això ens porta a pensar com sostenir la vida col·lectivament. La xarxa Batera és un petit pas en aquesta reestructuració, forçat per la situació, però que portarà moltes lliçons. Això no ha fet més que començar. I totes les persones hem de rebre i donar cures en molts moments de la nostra vida.

Fins ara en la xarxa Batera hem trobat diverses necessitats: acudir al centre de salut a recollir la baixa, anar a buscar els medicaments, fer la compra, baixar les escombraries, parlar…

A més d'ajudar a les persones que l'han sol·licitat, esteu fent altres treballs.

Diríem que la xarxa té dos objectius. D'una banda, donar resposta a les necessitats de cures que es plantegin. Per a això, estem elaborant criteris, protocols o eines perquè l'atenció sigui el més pròxima i segura possible, tant per als acompanyants com per als receptors. Hem difós cartells, vídeos i lectures. D'altra banda, també tenim com a objectiu enfortir la comunitat. Per a aconseguir-ho hem posat en marxa nombroses dinàmiques per a visibilitzar que la participació de tots els veïns i veïnes és imprescindible perquè Batasuna avanci.

Com s'està organitzant?

La nostra prioritat és promoure l'organització dels portals. Disposem d'un model de carta en diferents idiomes per a penjar en els portals. Com a veïns oferim la nostra ajuda als altres en la carta. Prioritzem aquest funcionament perquè és el més pròxim, eficaç, segur i pràctic. Però també perquè és molt útil per a crear comunitat.

Les necessitats que arriben al telèfon que hem posat en contacte es dirigeixen als barris afectats i són gestionades pels grups locals. Garantim que les persones que vagin a realitzar labors de vigilància coneguin els nostres protocols i facin un seguiment d'aquests.

 

 

 

 

 

 

Reivindiqueu la comunitat i l'autoorganització, entre altres coses. Què signifiquen aquestes paraules per a vosaltres?

Batera és una creació col·lectiva, plural i oberta per a donar resposta a les tendències i valoris individualistes vigents. Els elements essencials per a la vida s'estan afeblint constantment i les nostres necessitats de cura mútua són moltes. La crisi del coronavirus ha deixat més clares aquestes necessitats. Només veiem una manera de fer front: enfortir la comunitat i l'autoorganització.

El moviment popular porta anys donant sentit a aquestes paraules. La teoria per a la inspiració sí, però la pràctica ha de ser el que ens defineix. És un repte enorme el que tenim entre mans, i esperem que sigui el punt de partida d'aquesta xarxa. La creativitat està sent el nostre tresor: fins ara el carrer ha estat el nostre espai natural d'acció; ara ens toca teixir coneixements i complicitats des de casa i treballar amb il·lusió. La xarxa és alhora base i objectiu: amb la participació de tots els veïns i veïnes practiquem i donem sentit als valors de solidaritat, col·laboració, suport, intercanvi, compromís...

Quin paper creieu que han de jugar les institucions i els serveis públics? Esteu mantenint alguna relació amb algú?

El Govern Basc no pot delegar únicament en els voluntaris les tasques bàsiques de cures. Però mentre el Govern Basc i la resta d'institucions públiques no assumeixin les seves responsabilitats, nosaltres continuarem actuant amb responsabilitat. No obstant això, hem percebut que des d'algunes institucions hi ha voluntat d'obstaculitzar o, almenys, controlar aquest treball. Es va posar en marxa abans que es declarés l'estat d'alarma per a fer front a la difícil situació que anava a venir Batera. En les primeres hores de la declaració de l'estat d'alarma, la xarxa es va convertir en una de les eines més úniques per a garantir les labors de vigilància prioritària.

Volem deixar clar que nosaltres no tenim cap voluntat de representar el treball de ningú, creiem que el que estem fent és responsabilitat dels serveis públics. El que haurien de fer els empleats públics pagats amb un salari digne. Aquesta situació de crisi ha creat noves necessitats de cures i ha augmentat les ja existents, els serveis públics no els atenen i nosaltres ens hem organitzat per a satisfer aquestes necessitats. És la nostra responsabilitat com a ciutadans. No obstant això, és urgent que es doni un debat públic sobre aquest tema.

Diversos representants polítics han criticat aquestes xarxes de vigilància. Com heu rebut aquests comentaris?

Considerem que s'ha de reconèixer a la ciutadania una xarxa de cures com la que existeix en l'actualitat. No és només una qüestió política, és també una qüestió d'eficàcia, en aquest moment tenim la xarxa més organitzada i multitudinària. Els ciutadans ens hem organitzat més ràpid que les institucions i hem afrontat les necessitats de cures. Ho hem fet de manera responsable: hem completat protocols i criteris amb professionals de la salut i els hem transmès contínuament als participants de la xarxa. Les crítiques posen més de manifest la seva inactivitat. A nosaltres ens ve al capdavant una altra pregunta: com les institucions van garantir la vigilància en els tres primers dies de la declaració de l'estat d'alarma? En conjunt, aquesta situació ja s'havia posat en marxa abans de la seva implantació.

Teniu alguna relació amb una altra xarxa de vigilància?

Nosaltres a Vitòria-Gasteiz, de moment, no coneixem cap altre. No obstant això, és de suposar que també s'han creat i es crearan xarxes amb una altra perspectiva. En la nostra opinió, també és necessari teixir xarxes, aprendre i alimentar des d'altres experiències. També compartir recursos materials.

Tot apunta al fet que la situació es prolongarà durant setmanes, amb el que s'agreujaran les situacions. Estan pensant o discutint què fer o què fer o què preveure les situacions?

De moment estem bastant ocupats amb la gestió diària. Hem aprofitat els últims dies per a anar concretant una mica el camí cap endavant, però la prioritat fins ara ha estat crear la xarxa i respondre a les necessitats de manera adequada. D'altra banda, creiem que des de la taula tècnic-política proposta pel Moviment Feminista d'EH es desenvoluparan respostes més col·lectives i profundes.

Però insistim: considerem que la gestió d'aquestes situacions i donar resposta a totes les necessitats dels serveis públics de qualitat és la responsabilitat d'aquests. Fem una crida a la col·laboració i a la coordinació dels treballs.

Alguna vegada acabarà l'estat d'emergència. Potser volen estrènyer l'agenda neoliberal per a donar una ‘solució’ a la crisi... Quina situació preveieu? Creu que les xarxes de vigilància poden ser útils també en aquest escenari?

El COVID-19 servirà d'excusa per a justificar la crisi. Però tenim clar que ens trobem davant una crisi del sistema. Aquest model de vida és insostenible: des que comencem l'any són molts els treballadors assassinats, la violència masclista ha posat fi a la vida de tres dones, la massacre de Zaldibar no es pot oblidar… La situació creada pel virus ha posat de manifest la necessitat d'un sistema sanitari públic de qualitat, la necessitat de serveis socials que tinguin en compte a totes les persones. Prioritzar vides és l'única opció. Pot ser que en el futur prengui una forma diferent, però estic convençut que el treball realitzat aquests dies deixarà la seva petjada. La unitat tindrà molt a dir i fer.